|
|
L'any 1977, les Nacions Unides van adoptar una resolució convidant els països a dedicar un dia a la celebració dels drets de les dones i de la pau internacional. El 8 de març va esdevenir la data escollida per la gran majoria de països.
El 8 de març s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i els significats també.
A mitjans del segle XIX apareixen moviments de dones treballadores que reivindiquen millors condicions laborals: reducció de la jornada laboral, limitació de l'edat de treball de les criatures, prohibició de l'horari nocturn per a les dones, compensació econòmica per accidents laborals i prevenció. L'any 1881, a Igualada, 3.500 treballadores del sector tèxtil van protagonitzar una vaga en aquest sentit.
Tradicionalment, s'han destacat diversos fets puntuals en l'origen de la commemoració del 8 de març: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el 25 de març de 1911, on van morir 142 treballadores que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
A banda de les reivindicacions laborals, el dret de vot ha caracteritzat també les protestes de les dones des del segle XIX, així com la pau i la llibertat. En plena Primera Guerra Mundial, el 8 de març de 1917, les dones russes van sortir al carrer demanant aliments i el retorn dels combatents.
|
