Notícies

dilluns 27 de maig de 2013

La parla quotidiana de les comunitats jueves de la Catalunya medieval, a càrrec de Joan Ferrer Costa

Aquest dijous, 30 de maig, a dos quarts de set del vespre, tindrà lloc la darrera conferència del cicle "Les llengües del judaisme", organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG.

La conferència "La parla quotidiana de les comunitats jueves de la Catalunya medieval" tancarà dijous que ve el cicle "Les llengües del judaisme". La xerrada, que tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Nahmànides, anirà a càrrec del doctor en filologia semítica Joan Ferrer.

Al llarg de les quatre conferències anteriors, s'han desgranat un seguit d'idees i de conceptes molt interessants en relació a la diversitat lingüística que ha configurat la trajectòria històrica i cultural del poble jueu. Les conferències realitzades han comptat amb un públic nombrós, que ha manifestat un alt grau de satisfacció envers totes elles, i han permès una aproximació acurada als diferents registres idiomàtics que ha utilitzat el poble jueu al llarg de la seva història. Les xerrades han anat a càrrec d'especialistes nacionals i internacionals, que han tractat el tema de la llengua en un sentit ampli i complet, partint de la divulgació, però sempre en base al coneixement acadèmic i el rigor científic. Per cloure aquest cicle, proposem una mirada crítica a la història que ens toca més de prop: la de les comunitats jueves que visqueren al nostre país durant l'edat mitjana. En la seva quotidianitat, aquelles empraven la parla pròpia i natural del nostre país, que era també el seu: el català.

Resum de la conferència: La parla quotidiana de les comunitats jueves de la Catalunya medieval

La idea que va existir un dialecte català medieval propi dels jueus que vivien en els territoris de parla catalana es troba escampada en moltes fonts d'informació cultural, però mai no ha estat provada científicament. Aquesta conferència fa un escrutini de la informació disponible i estudia de manera detallada el document gironí de Jucef ben Zabara de 1443. Es tracta d'un text d'una importància cabdal perquè és el document en hebreu escrit per un jueu català que conté més mots catalans que cap altre text conegut d'aquestes característiques. Les evidències lingüístiques demostren la catalanitat de llengua i de cultura del jueu que el va escriure i la correspondència absoluta -lèxica, morfològica i fonètica- dels mots del document amb les formes del català de Girona que es poden documentar d'aquesta època. L'única conclusió a què podem arribar és que un dialecte judeocatalà diferent del català dels altres parlants, simplement no va existir mai.

El conferenciant

Joan Ferrer (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica, llicenciat en teologia i en geografia i història. És professor titular d'Estudis Hebreus i Arameus i de Filologia Catalana de la Universitat de Girona i professor estable de Sagrada Escriptura de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Ha estat deixeble i col·laborador de l'eximi lingüista Joan Coromines. Traductor de la Bíblia i de diversos autors hebreus al català, també ha escrit llibres de filologia semítica (hebreu, arameu i siríac) i de filologia catalana. Especialista en ídix, n'ha escrit una història i gramàtica. Amb Eduard Feliu i Pere Casanellas, ha redactat el Diccionari Girona. Diccionari hebreu-català. Vocabulari català-hebreu, que està en procés d'edició.

Joan Ferrer acaba de publicar, juntament amb Narcís Comadira, una traducció del Càntic dels Càntics, editada per Fragmenta Editorial. Aquesta obra serà presentada el mateix dijous 30 de maig, a les 8 del vespre, a la Llibreria 22 de Girona. Per aquest motiu, la conferència s'avançarà mitja hora a l'horari habitual i començarà a 2/4 de 7 del vespre.