Components del CACGiEl CACGi està compost per 12 membres que formen part del panorama cultural gironí. Per l'elecció d'aquests membres es respecta el criteri de paritat de gènere, la diversitat d'edats i de camps professionals. També es manté el fet que els membres no estiguin vinculats a l'administració pública de la cultura i que formin part del Consell a títol individual i no com a representants d'entitats o col·lectius (malgrat que evidentment en puguin formar part). En nombroses ocasions, la critica especialitzada ha considerat Josep Bassal continuador de la millor tradició catalana del violoncel. La seva activitat com a solista o en formacions de cambra l'ha portat a més de 30 països, actuant en conegudes sales de concerts i festivals com el Palau de la Musica Catalana, el Teatro Real de Madrid, el Detroit Orchestra Hall, Merkin Hall a Nova York, el festival "Maggio Fiorentino" a Florència, el festival "Viva Cello" a Suïssa, o el "Cello Fest 2004" de Los Angeles, entre d'altres. Els seus treballs discogràfics han estat enregistrats amb XCP, Picap i Naxos. Josep Bassal és requerit habitualment per impartir cursos i Màster Classes a Conservatoris i Universitats d'Europa i d'Estats Units. Actualment és professor al Conservatori de Música de Girona. Té el títol superior de guitarra al conservatori del Liceu de Barcelona, llicenciat en dret a la UDG i traductor jurat del registre de la Generalitat de Catalunya. És pedagog, compositor i músic professional des de 1996. El 2007 publica el seu primer CD amb el segell Harmonia Mundi i fa una gira estatal. Actualment és Codirector de l'Escola de música moderna de Girona des de 2002 i responsable pedagògic dels projectes d'inclusió social a través de la música de l'Associació Música Arreu. És Doctora en Història de l'Art i investigadora de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Ha treballat en la coordinació d'exposicions i catàlegs del Museu d'Art de Girona. Ha elaborat la catalogació i documentació del fons de plànols i de l'arxiu d'imatges a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i ha participat en el Secretariat Tècnic de la Comissió Any Masó. Cent anys d'arquitecte. Des de setembre de 2007 és membre del Consell Editorial del diari El Punt. Paral·lelament ha publicat nombrosos articles i llibres sobre arquitectura i patrimoni. És Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i Llicenciada en Econòmiques. Ha treballat com a Coordinadora del Festival de Cinema de Girona i com a gerent del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i dels Premis Barcelona de Cinema. Actualment és la Directora de l'Acadèmia del Cinema Català.
Núria Font és realitzadora de vídeo i s'interessa especialment per la dansa i les arts escèniques. Col·labora habitualment amb les companyies Àngels Margarit - Mudances, Malpelo i Gelabert Azzopardi. Comparteix el treball videogràfic amb el comissariat d'exposicions i la direcció de mostres i festivals. Actualment és directora del VAD i presideix l'associació NU2's que organitza activitats entorn a la Imatge, la dansa i els nous mitjans. Entre els seus projectes de videodansa cal destacar: El Cos de l'Altre: Ritual Geogràfic i El Cos Recordat (1997)¿ en espectacles escènics: Origami (2002) i Urbs (2004)¿ i en la instal·lació performativa: Estances (2003). És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i com artista treballa en diferents disciplines -pintura, escultura, fotografia,...- Ha fet diverses exposicions arreu de Catalunya, l'Estat Espanyol i a l'estranger de les quals cal destacar a nivell col·lectiu: "New Art" a Amasseno (Itàlia) el 1996, l'exposició "Qui sóc?" Museu d'Art de Girona 2002, el TransArt III, i la Biennal de Girona 2006. A nivell individual ha exposat a les Sales Municipals de Girona, l'Espai fotogràfic Can Basté i Fundació Vila Casas. El 2005 va rebre la beca de creació i pensament contemporanis de la Generalitat de Catalunya per el projecte igac.org. Actualment coordina juntament amb Pep Canaleta i Narcís Gironell el web www.gironartcontemporani.com. Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Girona l'any 1999. Ha realitzat diversos treballs en el camp de la il·lustració, humor gràfic, cartellisme, disseny de fulletons i de pàgines web. També ha realitzat el disseny de vestuari, màscares, attrezzo i d'elements escenogràfics per teatre i per espectacles d'animació al carrer així com el disseny i construcció d'imatgeria popular, gegants, capgrossos i bestiari fantàstic. Per altra banda també ha portat la direcció artística dels espectacles d'inauguració de Fires La Girona d'en Gerió l'any 2001 i de La Cocollona l'any 2007. Actualment és el president de l'associació Fal·lera Gironina de la qual n'és membre de des dels seus inicis l'any 1997. El seu nom va estretament lligat a la sala La Planeta que ell dirigeix, un espai d'exhibició escènica vinculat a l'SMTA que ha ajudat a produir i impulsar nombroses creacions teatrals gironines. També és membre fundador de la companyia que porta el mateix nom que la sala, amb la que ha tingut la oportunitat d'escriure i dirigir espectacles per públic familiar com: "Un conte de les mil i una nits" i " no ploris, ximplet!". Per altra banda, també ha dirigit altres obres teatrals de gran èxit com: "Bondat" o la versió catalana de "Lúcid". Finalment no podem oblidar la seva gran aportació a la tradició gironina dels pastorets. Llicenciat en història de l'Art amb el tercer cicle en musicologia. Treballa a l'Escola Superior de Música de Catalunya, com a professor d'Història de la Cultura i formant part de l'equip directiu.. Ha publicat quatre llibres de narracions: "Cal·ligrafia", premi Just Manuel Casero, "Tres Tríptics", Premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, "Fruita del temps" i "L'estratègia del cucut", Premi Salvador Espriu de narrativa de Calafell, i una novel·la: "Els tatuatges", premi Andròmina a València. També escriu habitualment a la Revista de Girona i a El Punt. Web personal a: http://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
És titulada per UPC en Arquitectura Superior, especialitat Projectes i Col.legiada al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Exerceix la professió d'arquitecte formant la societat "BCR arquitectes" juntament amb Frederic Cabré, i Josep María Birulés. Ha estat vocal de cultura i cap de serveis d'activitats culturals de la Demarcació de Girona del COAC. Entre els seus treballs d'Arquitectura Pública realitzats cal destacar: les sales de la Rambla per exposicions i oficina de turisme, el "Centre Bonastruch ça porta: Museu d' Història dels Jueus i Institut d'Estudis Nahmanides", la Llotja de peix al Port de l'Escala , la reordenació i equipaments a l'entrada panoràmica al pont medieval de Besalú i la rehabilitació de l'edifici el Molí de Banyoles per equipament de l'Ajuntament. També ha realitzat nombrosos treballs d'arquitectura comercial i residencial i ha participat en nombrosos concursos d'arquitectura pública. Ballarí i actor. Inicia la seva formació a l'espai de dansa NAU 18 de Girona l'any 1984. El 1992 entra a formar part de la cia. de dansa La Sota de Bastos. Recentment ha treballat com a intèrpret en les companyies Senza Tempo (Barcelona) i Mal Pelo (Celrà). Des del primer moment compagina l'activitat d'intèrpret amb la de gestor cultural, impulsant diferents projectes al voltant de la formació, la creació i la difusió en l'àmbit de la creació escènica contemporània. Entre altres cal destacar el Centre de Formació Teatral "El Galliner", Escola Municipal de Dansa de Celrà, Cia de dansa Mal Pelo i L'animal a l'esquena-Centre de creació. És doctora en Filologia Clàssica per la UAB i catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona. S'ha especialitzat en la literatura llatina del renaixement a la Corona d'Aragó. Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres: La literatura llatina a Catalunya al segle XV (Barcelona 1993), Johannes Burckard, Dietari secret (València, 2003), Recrear Rodoreda Romanyà (Girona, 2008). Amb el seu llibre Els arbres (Girona 1986) va iniciar la reflexió sobre literatura i paisatge, que va culminar en la publicació de l'Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó i editat per la Diputació de Girona l'any 2003. Des de la seva creació el mes d'octubre de 2004, dirigeix la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona. També és membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. |