PROCRASTINACIÓ: Les coses bones no arriben per aquells/es qui esperen

Tots i totes ens hem trobat en una situació en la qual tenim un tasca pendent de realitzar i que, pel què sigui, posposem en el temps pensant que la farem en unes hores, el dia següent, la pròxima setmana, etc. La veritat però, és que no l’acabem fent mai en el moment planificat i acabem deixant-la per l’últim instant. Aquest fenomen rep el nom de procrastinació.

La procrastinació es pot definir com la demora innecessària de les tasques que una persona ha de fer. És un fenomen molt comú en la societat actual i que afecta a un 20-25% de la població general i fins un 70% dels estudiants universitaris. A més, en el 50% dels i les estudiants es considera que la procrastinació és consistent i problemàtica.

La procrastinació es desenvolupa perquè les persones prefereixen fer activitats que els generin resultats satisfactoris a curt termini en lloc d'aquelles que impliquin efectes positius a llarg termini. Així mateix, la procrastinació ha esdevingut un factor que afecta negativament en l'aspecte acadèmic dels i les estudiants; ja que els i les adolescents posposen les seves tasques escolars per altres activitats d'interès com els jocs, les festes, les passejades, entre d'altres.

Així, la procrastinació no només afecta en l'aspecte acadèmic, també influeix en l'activitat de la vida diària, debilitant l'autonomia de l'individu/a amb l'incompliment de les obligacions i els deures domèstics; la qual cosa afecta en el seu desenvolupament i la seva vida social.

Es poden distingir dos tipus de procrastinació: la general i l’acadèmica.

La procrastinació general és el fet de posposar una tasca de poc interès que genera malestar subjectiu; també, aquest tipus de procrastinació es dona a causa de la preferència per socialitzar abans que les tasques acadèmiques. D'aquesta manera, el procrastinador/a és aquell/a que sap què vol fer, però que en realitat no ho fa, i demora a realitzar les tasques que han de ser completades en un període de temps.

La procrastinació acadèmica en canvi, és definida com la tendència a deixar de banda les activitats i tasques fins a una data futura. Les persones que presenten problemes d'aquest tipus són els i les estudiants, i la conseqüència d’això és un baix rendiment acadèmic, culpabilitat i insatisfacció. A més, la procrastinació acadèmica implica un alt nivell d'ansietat a causa de la demora persistent en les tasques.

Existeixen set tipus referits a la procrastinació acadèmica:

Referències:

Burka, J. B., & Yuen, L. M. (1983). Procrastination: Why you do it, what to do about it. Reading, MA: Addison-Wesley.

Gueorguieva, J. M. (2011). Procrastination a measurement of types. University of Illinois at Chicago.

Adelina Stoyanova Estudiant de Psicologia de la Universitat de Girona

Què en saps del suïcidi? Ajuda’ns a prevenir-lo!

Sabies que el suïcidi és una de les principals causes de mortalitat entre joves de 10 a 19 anys a tot el món?¹ No tan sols té una alta prevalença, sinó que augmenta progressivament amb els anys². Malgrat això, el suïcidi genera estigma i negació, de manera que s’infravalora i es camufla. Aquest tabú present en moltes societats propicia l’existència de mites envers el suïcidi, les persones que el consumen i les que ho intenten. Tot plegat fa que sigui molt difícil prevenir-lo de manera apropiada³ i és per això que a continuació s’enumeren algunes de les creences errònies més populars sobre aquesta temàtica, amb l’objectiu d’ajudar-te a fer més efectiva la teva ajuda a l’hora de prevenir el suïcidi

Quan una persona parla de suïcidi, pot estar demanant ajuda o suport. De fet, de cada deu persones que se suïciden, nou d'elles manifesten clarament els seus propòsits i l'altra deixa entreveure les seves intencions. Aquest mite és molt perillós, ja que menysprea les persones que manifesten les seves idees suïcides.

Atès l'estigma generalitzat al voltant del suïcidi, la majoria de les persones que contemplen el suïcidi no saben amb qui parlar. En lloc de fomentar el comportament suïcida, provocar-lo o introduir en el cap de la persona aquesta idea, parlar-ne obertament pot donar altres opcions o temps per reflexionar sobre la decisió, prevenint així que aquella persona es llevi la vida.

Gairebé la meitat de les persones que han passat per una crisi i han acabat consumant el suïcidi, ho han fet després dels tres primers mesos de la crisi emocional, quan tothom creia que el perill havia passat. Quan la persona millora, guanya agilitat i està en condicions de dur a terme les idees suïcides que encara persisteixen. És en aquell moment que la persona pot efectuar el que abans no li era possible.

Aquesta creença intenta justificar la sobreprotecció i l’estigma cap a aquestes persones.  No obstant això, el risc més gran de suïcidi sol ser de curt termini i específic segons la situació. Entre l'1% i el 2% de les persones que intenten suïcidar-se ho aconsegueixen durant el primer any després de l'intent i tan sols entre el 10% i el 20% consuma l’acte al llarg de la seva vida.

Aquest criteri pot causar rebuig cap a les persones que atempten contra la seva vida, en pensar que tan sols volen  que estiguin per elles.  El que realment els passa, és que els han fracassat els seus mecanismes útils d’adaptació i no troben més alternatives.

La depressió no va associada al suïcidi. Encara que una persona que la pateixi té possibilitats d’intentar llevar-se la vida o aconseguir-ho, no tothom qui ho fa es troba en aquesta situació i no totes les persones que pateixen de depressió acaben per atemptar contra la seva vida. Per altra banda, és evident que una persona que ha buscat una sortida en el suïcidi pateix, i tot i que les persones amb alguna patologia mental tendeixen més al suïcidi que una persona sense cap trastorn, no és una condició necessària.

Després que un infant adquireix el concepte de mort (entre els 9 i els 11 anys, aproximadament) pot cometre suïcidi. De fet, Colòmbia durant els anys 2000 i 2010 va enregistrar morts per aquest motiu d’infants de tan sols 9 anys.5

Finalment, cal dir que si alguna vegada detectes una situació de risc (aliena o en tu mateixa) pots consultar el web d’APSAS, http://www.apsas.org/ca/, o enviar-los un missatge o nota de veu al seu WhatsApp (699 86 11 64). APSAS és l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent, una entitat que busca sensibilitzar l’opinió pública sobre el suïcidi i recolzar les persones afectades.6

També pots navegar per https://telefonodelaesperanza.org/ on trobaràs diferents serveis, oferts amb l'objectiu de prevenir el suïcidi. En qualsevol d'ells t’atendran persones voluntàries amb formació especialitzada. Si ho prefereixes, també tens disponible el seu telèfon 914 59 00 55 (fix) o 717 03 37 17 (mòbil).7

Per altra banda, si tens 25 anys o menys i vius, estudies o treballes a Girona, també pots adreçar-te al Centre Jove de Salut. Un servei gratuït, anònim i confidencial on hi ha professionals de la salut mental per ajudar-te en tot el que necessitis.

Esperem haver donat resposta a algun dubte, mite o inquietud en relació amb aquest tema, i sobretot ajudar tothom qui ho necessiti en la prevenció d’aquest fenomen tan important i tan ignorat al mateix temps.

 Alícia Collbatallé Cabrera

Estudiant de Psicologia de la Universitat de Girona.

 REFERÈNCIES 

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ II

En aquest segon article volem compartir-vos més eines per tal que us sigui més fàcil dir allò que necessiteu. 

Quan comuniquem és important que ens ajudem amb el següent:

Així doncs, no és només important el propi contingut del missatge, sinó la forma com el transmetem. 

A continuació us volem presentar la CNV (Comunicació No Violenta). De què es tracta?

La CNV és una eina que permet fomentar relacions sanes mitjançant una comunicació simètrica, assertiva, empàtica i coherent amb els nostres valors personals. Concretament, per poder-la dur a terme, caldrà que seguim 4 passos claus: 

Així doncs, la CNV posa en pràctica tant l'assertivitat interna, per poder exposar la nostra posició respecte a un tema; com també l’empatia cap a l’altra persona, per poder comprendre i acceptar altres percepcions i creences.

Esperem que pugueu posar aquest recurs en pràctica per fomentar relacions honestes, sinceres i lliures! Centre Jove de Salut de Girona

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ I

T’és difícil expressar-te? Poses atenció en el que et diuen els altres? T’és fàcil saber quines situacions o persones et generen malestar? Ho comuniques? Ho escoltes?

La comunicació és una gran eina que ens permet accedir a la nostra pau i tranquil·litat interna i en relació amb els altres. En aquest article volem que generar una reflexió en quant a com et comuniques en la teva quotidianitat i, a més, que puguis gaudir d’algunes eines per a què – en cas de necessitar-ho- puguis utilitzar-les.

Així doncs, què entenem per “comunicació assertiva”?

L’assertivitat és un conjunt de coneixements, actituds i eines que ens ajuden a expressar i escoltar, tant a nosaltres mateixos com als altres de forma oberta, directa i honesta.

Volem que et preguntis el següent...

A vegades donem per suposat que l’altra ha de conèixer-nos tan en profunditat que no és necessari que comuniquem.

Aquesta creença pot portar-nos frustració i tristesa, ja que no és responsabilitat de l’altra saber o intuir el que ens passa, per tant, és essencial que prenguem consciència de la importància de  comunicar allò que estem sentint o necessitant dir.

És important que tinguis present que no tens cap responsabilitat i control sobre la forma en què l'altra persona decideix reaccionar.

Tot i que cal ser curosos i tenir en compte l’impacte que pot generar el nostre missatge en l’altre a l’hora de comunicar, també és important que els nostres vincles ens permetin expressar-nos lliurament. Això genera que la nostra relació sigui honesta, transparent i autèntica ja que podem expressar i escoltar les  nostres necessitats i desitjos més profunds.

I, què és necessari cultivar per a tenir relacions internes i externes més sanes?

Esperem que us sigui de gran ajuda per a poder començar a tenir vincles que us omplin!

Estefanía Lozano Estudiant de Psicologia

Com sol·licitar accés a “La meva salut”

Us proposem fer ús d’una eina que us serà molt útil i que també servirà per evitar carregar el personal dels Centres d’Atenció Primària (CAP) amb feines afegides mentre continua l’estat d’alarma i el desconfinament.

Es tracta del portal digital “La meva Salut” (LMS) que el Servei Català de la Salut (CatSalut) va obrir l’abril del 2015.

L’accés a LMS possibilita, entre altres accions: la descàrrega del pla de medicació per poder anar a la farmàcia a buscar medicaments, consultar resultats de proves i anul·lar o reprogramar les visites agendades amb els/les professionals dels Centres d’Atenció Primària (CAP).

Per sol·licitar-hi accés i poder obtenir el codi d’usuari/a i la clau, heu de tenir 16 anys o més, disposar la de targeta sanitària individual, d’una adreça de correu electrònic i d’un telèfon mòbil per rebre missatges de text. 

Arran de la situació excepcional que s’està produint amb el nou coronavirus-SARS-CoV-2, les persones que encara no tinguin accés a La Meva Salut (LMS), excepcionalment, podran donar-se d’alta trucant al número 900 053 723 sense necessitat d’acudir presencialment al CAP de referència o a través d’aquest enllaç: canalsalut.gencat.cat/lamevasalut-registre.

Aquesta serà una acreditació excepcional, un cop hagi passat el període d'emergència sanitària, caldrà que signeu la sol·licitud presencialment.

Els pares, mares o tutors/es d'una persona menor d'edat, poden demanar accés al portal La Meva Salut (LMS) dels fills/es o de les persones de les quals tenen la responsabilitat legal. Podran accedir al vostre compte fins que tingueu 18 anys, però si teniu entre 16 i 18 anys, necessitaran la vostra autorització signada i presentada en el CAP.

Per últim, us volem animar a fer aquesta sol·licitud encara que sabem que aquests dies se’ns poden fer durs. També us animem a mantenir les mesures preventives i us recordem que tots els ciutadans i ciutadanes tenim un paper molt important per frenar la propagació del SARS-CoV-2.

Salut i ànims!!!

Equip Centre Jove de Salut

Com menjar bé en temps de confinament

Aquests dies de confinament estem atenent un grapat de consultes en relació amb l’alimentació i ens hem animat a escriure un recull d’idees per aconseguir que sigui equilibrada i saludable.

Tantes hores a casa fan difícil no picotejar, sigui per avorriment, ansietat o gana. Us proposem un seguit de recomanacions per fer-ho menys i millor.

Una cosa molt important és mantenir els cinc àpats diaris però amb poques quantitats i evitant al màxim els dolços i processats. Això sí, requereix un horari d’anar a dormir i llevar-se raonablement d’hora per evitar que se’ns ajuntin els àpats.

Quant a les quantitats, una bona manera de calcular-les és imitar el plat de la següent imatge:

Igual d’important és beure aigua i evitar els refrescos processats o l’alcohol (els podem reservar per algun dinar o sopar del cap de setmana). No només per mantenir-nos amb una bona hidratació, sinó també perquè té un efecte saciant i depurador. Pots aromatitzar-la preparant glaçons saboritzats amb llimona, taronja, gingebre, menta, anís...i afegint-los al teu got d'aigua.

Una altra bona amiga per aconseguir-ho és la fruita, ens ajudarà a millorar el transit intestinal aquests dies de menys mobilitat, ja que proporciona fibra. Ens aportarà vitamines i minerals que regulen l’estat d’ànim i que, a més, són una bona opció per prendre quan tinguem temptacions de menjar fora dels àpats principals.

Algunes coses que pots fer per aconseguir complir l'objectiu de consumir un mínim de tres peces de fruita al dia són:

Les fruites, com les verdures i hortalisses, tenen una estacionalitat i si procurem seguir-la gaudirem de peces més nutritives, saboroses i econòmiques.

A continuació et proposem alguns consells per evitar un excés de gana:

Finalment, totes les persones, com ja hem dit a l’inici, sigui per avorriment, ansietat o perquè és l'hora del berenar i, efectivament, ve de gust prendre alguna cosa, sofrim el moment "em menjaria…". Generalment, el que ve a continuació no són verdures al vapor, crudités o fruita , sinó galetes, formatge curat, embotits, patates xips...

Abans de menjar res et convidem a beure un got d'aigua. Confonem fam amb set, així que per a saber si tens gana de debò, beu-te un bon got d'aigua, quan et vingui de gust picar alguna cosa fora dels àpats.

També pots fer una dutxa, potser estàs fent front a l'estrès o ansietat amb menjar, i és difícil que ho facis triant pastanagues. El millor és que et desvesteixis, et facis una dutxa tranquil·lament i et preparis un aperitiu suculent i lleuger.

Et deixem amb algunes propostes d’aperitius saludables:

I sííí... també pots trobar-n’hi de dolços:

Si tens ganes d’investigar més en relació amb aliments, la temporada de les fruites i les verdures i sobre receptes saludables, aquí et deixem alguns enllaços:  

No ho dubtis, aquests dies els pots aprofitar per cuinar!!!!

Bon profit!!!

Equip del Centre Jove de Salut

Dia Mundial de la Salut 2020: suport al personal d'infermeria i d'obstetrícia

Dimarts 7 d’Abril, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va celebrar el Dia Mundial de la Salut amb una especial commemoració a la tasca que realitza el personal d'infermeria i d'obstetrícia (facultatius i llevadores), recordant als i les dirigents mundials la seva contribució essencial a la salut mundial. 

El Dia Mundial de la Salut se celebra cada 7 d’abril per commemorar la fundació de l’OMS. Anualment, s’escull un tema que estigui basat en les necessitats i suggeriments que realitzen els estats membres per tal de donar visibilitat i generar consciència al voltant de qüestions de salut pública. L’Assemblea Mundial de la Salut ha designat el 2020 com l'Any Internacional del Personal d'Infermeria i d'Obstetrícia. Per aquest motiu, en el Dia Mundial de la Salut 2020 s’ha volgut posar en relleu el paper crucial que exerceixen aquests professionals en la prestació d’atenció sanitària, sota el lema “Suport al personal d’Infermeria i d’Obstetrícia”. 

El personal d'infermeria i d'obstetrícia tenen un paper fonamental en la cura de les persones, on també els seus coneixements en relació amb les tradicions, cultures i pràctiques de les seves comunitats, els fan indispensables durant un brot o una situació d’emergència. Assolir la salut per a tots i totes dependrà en certa manera que comptem amb un nombre suficient de professionals d’infermeria i obstetrícia ben formats/des i que disposin d’un suport, unes condicions i un reconeixement que s’ajustin als serveis i l’atenció que presten. En aquesta línia, invertir més en aquest perfil de personal sanitari i en els recursos dels quals disposen, podria prevenir algunes de les situacions i escenaris que es donen avui en dia. 

La campanya d’aquest any pretén fomentar el reconeixement per la feina i el paper que exerceix aquest personal en la prestació d’atenció sanitària i social, així com elevar el seu perfil dins del sector de l’atenció mèdica i impulsar el seu suport i inversió. En aquest sentit, l'OMS fa una “crida a l’acció” dirigida al públic general, les instàncies normatives i el personal sanitari, per tal d’enfortir el sector del personal d'infermeria i d'obstetrícia. 

Com a públic general, es pot agrair i reconèixer al personal d'infermeria i d'obstetrícia la seva tasca i tot el que fan per a mantenir la salut de la població i demanar als i les dirigents locals que donin més suport i realitzin inversions. Com a instància normativa, es pot invertir en formació i ocupació per al personal d'infermeria i d'obstetrícia, reforçar el lideratge i la influència d’aquest sector sanitari i adoptar mesures per tal d’assignar els recursos de manera més eficaç i introduir canvis on sigui més necessari. Per últim, com a personal sanitari, es pot reconèixer el paper que realitza el personal d'infermeria i d'obstetrícia i altres professionals sanitaris, escoltar les seves opinions i involucrar-los en la presa de decisions. En aquests moments, els i les professionals d’infermeria i obstetrícia i tot el personal sanitari estan a primera línia de la batalla contra la COVID-19. Per tant, és important dedicar una mostra d’agraïment i reconeixement a la decisiva tasca que està realitzant tot el personal sanitari. 

El Dia Mundial de la Salut és una oportunitat per mobilitzar i conscienciar a la població de les diferents necessitats i realitats que es viuen en matèria de salut i, ara més que mai, és necessari reconèixer el paper primordial que tot el personal sanitari està tenint per tal de frenar aquesta crisi sanitària que estem vivint. 

Gràcies a tots i totes.

Per a més informació, consulteu la font original: https://www.who.int/es/news-room/campaigns/world-health-day/world-health-day-2020 

Erika Álvarez, estudiant de Psicologia de la Universitat de Girona.

SARS-CoV-2, un nouvingut inoportú

Aquests dies no es parla d’altra cosa que del nou coronavirus SARS-CoV-2. Però qui és realment aquest nouvingut? 

Es tracta d’un virus respiratori que afecta persones i animals. Les últimes dècades hi ha hagut alguns brots de coronavirus en diferents països, però aquest cop s’ha escampat ràpidament per diverses zones del món. Es contagia a través de gotetes procedents de les persones infectades quan tussen o estornuden. De la mateixa manera, si toquem una superfície infectada i després ens toquem la cara, també ens podem contagiar. Per això és bàsic rentar-se sovint les mans i no tocar-se la boca, el nas o els ulls.

La majoria de casos solen ser lleus, amb un quadre similar al d’una grip: febre, tos, mal de coll, dificultat respiratòria, dolor muscular… Cal recordar, però, que no és una grip: en la resta de casos, fonamentalment gent gran o amb altres malalties, pot provocar pneumònia, la qual cosa requereix hospitalització. El problema és que, a diferència de la grip, aquest virus ha vingut de cop. El sistema sanitari no podrà donar resposta a tots els malalts greus si no frenem la velocitat de contagi. Per això és tan important que ens quedem a casa, tinguem l’edat que tinguem, estiguem malalts o no. 

Totes i tots tenim algun avi o àvia, pare o mare, algun amic o amiga que potser té problemes de salut. Fins i tot hi ha persones joves sanes que es posen molt malaltes i necessiten ajuda mèdica. O persones que no estan malaltes per aquest virus, sinó per altres motius, i també necessiten que el sistema sanitari no estigui saturat per poder curar-se. 

Des del Centre Jove de Salut, us volem recordar la responsabilitat social que tenim i volem recomanar-vos que us quedeu a casa. Sabem que pot ser complicat i que poden aparèixer emocions desagradables, però com més persones ens quedem a casa, més aviat podrem tornar-ne a sortir! I recordeu que si teniu símptomes lleus, heu de trucar al 061 i no sortir per res!

 Al nostra web oficial, a l’apartat de notícies, hi trobareu algunes propostes sobre com afrontar l’estrès aquests dies. També us volem recordar que teniu a la vostra disposició la possibilitat de fer consultes online! Podeu fer tota mena de preguntes sobre salut (mental, emocional, sexual, drogues…), i l’equip del Centre Jove us les respondrem de forma gratuïta, anònima i confidencial. Podeu utilitzar el servei fins als 25 anys d’edat, des del nostre web: www.girona.cat/centrejovedesalut/

 Aquests dies se’ns poden fer durs, però recordeu que els i les joves teniu un paper molt important per frenar la propagació del SARS-CoV-2. Esperem que puguem tornar-vos a veure a tots i a totes ben aviat!

 Equip del Centre Jove de Salut

Setmana Sense Fum

Aquest passat dimarts, dia 21 de maig, un psicòleg del Centre Jove de Salut i dues infermeres del CAP Santa Clara ens hem desplaçat a l’Institut Vicens Vives per fer-hi prevenció del consum de tabac. La setmana vinent se celebra la Setmana Sense Fum, ja que el divendres 31 de maig és el Dia Mundial Sense Tabac. Per aquest motiu, doncs, hem fet diverses activitats durant l’hora del pati i des d’una estona abans, per tal de conscienciar els i les estudiants sobre els riscos i efectes perjudicials del tabac.

Hem penjat un paper mural on s’hi podien escriure missatges, experiències i inquietuds al voltant del tabac. En aquest mateix paper hi hem enganxat algunes frases provinents de la indústria del tabac, per reflexionar al voltant d’aquesta droga. Per exemple: “Mirant de crear cigarrets més segurs, correm el risc que s’interpreti que acceptem que els actuals no ho són, no hauríem de mantenir aquesta posició (British American Tobacco, 1986)” o “La base del nostre negoci són els estudiants de secundària (Lorillard, 1978)”.

En el mateix sentit, hem organitzat uns quants concursos en grup amb preguntes sobre el tabac. Els i les estudiants havien de respondre si les frases que els dèiem eren certes o falses. Per exemple: “Al món, cada dia entre 80.000 i 100.000 joves es fan addictes al tabac”, que seria certa; o bé “La nicotina és una droga legal que no genera dependència si no es barreja amb els altres productes químics que conté el tabac”, que seria falsa. Si responien bé, tenien premi (bolígrafs, xapes, preservatius, enganxines, etc). A més, a part de tot això, també portàvem una màquina que mesura la capacitat pulmonar, per analitzar si aquesta ha estat afectada pel consum de tabac.

Algunes de les frases que l’alumnat ha escrit al paper mural són:

Per tant, recordeu que el consum sempre té conseqüències. Quan som joves no es nota tant, però amb els anys passa factura! El tabac, encara que sigui legal, és una de les drogues més addictives, i és més fàcil no començar a fumar-ne que deixar-ho quan ja suposa un problema! Si teniu dubtes al voltant d’aquesta i altres drogues, podeu contactar amb el Centre Jove de Salut o amb els/les professionals del Programa “Salut i Escola” del vostre centre educatiu! Us podrem orientar i assessorar en el que necessiteu! Equip del Centre Jove de Salut

Parlem de drogues

Totes i tots hem sentit a parlar de les drogues... Hi ha molts discursos i opinions al voltant dels seus “perills” i “beneficis”, sobre si s’haurien de prohibir més o si s’haurien de legalitzar, etc. És evident que formen part de la nostra realitat social i que, tot i les mesures preventives impulsades per les autoritats, tothom hi pot acabar accedint si sap com fer-ho. Però, de què parlem quan parlem de drogues? Sovint, el primer que ens ve el cap en pensar en drogues són conceptes com perill i il·legalitat, però també festa i diversió... Per tant, sembla que les drogues tenen dues cares oposades. No podem fixar-nos només en una i negar l’altra. Si les drogues només fossin dolentes, ningú les consumiria. Si les drogues només fossin bones, no generarien tantes morts evitables cada any.

L’any 1969, l’Organització Mundial de la Salut va definir una droga com “aquella substància que, en ser introduïda en un organisme, modifica les seves funcions naturals, i a més pot generar dependència”. Per tant, les drogues generen canvis en la manera natural de funcionar del nostre cos, especialment del nostre cervell. Si les classifiquem segons el seu efecte, podem parlar de drogues estimulants (com el tabac, la cafeïna, la cocaïna, l’speed...), de drogues depressores (com l’alcohol, la ketamina, l’heroïna, medicaments per dormir o per l’ansietat...) i de drogues al·lucinògenes (com la marihuana, l’LSD, alguns bolets...). Cada família de drogues genera uns canvis diferents sobre el cos. Per això és important no consumir-les sense saber “què” ens poden fer, o el “com” i el “quan” que impliquen menys risc. I sobretot no barrejar-les, perquè el risc es multiplica.

En aquest sentit, davant de les drogues hem de ser conscients que no hi ha mai risc zero. En ingerir una substància estranya pel nostre cos, no podem preveure amb exactitud com serà la seva reacció. El perill no és només una reacció adversa en el moment de consumir (com sobredosis, malestar, tenir accidents...). També hi ha el perill de desenvolupar una malaltia mental (com depressió, esquizofrènia...). A més, hi ha l’addicció. El cos sempre vol defensar-se de la droga i intentarà adaptar-s’hi. El cos diu: “com que ve una substància que em fa pujar els nivells hormonals, més val que intenti baixar-los per compensar”. La tendència, a llarg termini, és que el cos canviï la seva forma de funcionar (preveu que “vindrà la droga”, i més val estar preparat!). Això incrementa la tolerància a la droga, però també fa que s’acabi depenent d’ella per funcionar bé. És el que es coneix com a dependència (o mono, estar-hi enganxat). És una situació que després costa molt de canviar. Pregunteu-ho a algú que fumi tabac!

De la mateixa manera, cal tenir present que les drogues legals també són drogues. L’alcohol és la droga més consumida en molts països. Té molta permissibilitat social: el seu consum està normalitzat per molta gent. L’OMS adverteix que cada any provoca diversos milions de morts evitables a tot el món. Té un cost social molt elevat (fins a 5 vegades més que les drogues il·legals!). De fet, l’alcohol és la droga que genera més danys a tercers, seguit per l’heroïna. Segons les dades del SEM, un 84% de les urgències relacionades amb les drogues són per alcohol. Què volem dir amb tot això? Cal canviar aquesta tendència; deixar d’abusar de forma irresponsable de les drogues. És a dir, no és el mateix fer una cervesa el divendres al vespre amb els amics i amigues, que beure’s mitja ampolla de vodka cada cap de setmana, en sortir de festa. El consum sempre té conseqüències, encara que no es vegi de seguida. La millor forma d’evitar els problemes amb les drogues és no consumir-les o, si més no, no abusar-ne! És molt més fàcil no començar a fumar tabac que deixar-ho quan ja hi estàs enganxat!

Això que sembla tan senzill, no sempre és fàcil de veure quan s’està iniciant el consum... Si tens dubtes sobre aquest tema o et sembla que t’aniria bé parlar amb algú sobre drogues i addiccions, al Centre Jove de Salut et podem orientar i assessorar en el que necessitis! T’animem a visitar-nos!

Equip del Centre Jove de Salut

El passat 19 de gener es va inaugurar a Barcelona un equipament pioner, referent en temàtica LGBTI. Creiem que suposa un gran pas quant a la consecució de la plena igualtat de drets de les persones no cisheterosexuals, però també de les que ho són. En un temps on arreu s’està estenent l’ombra del feixisme, la inauguració d’un centre així és un símbol d’esperança. 

Tot i que suposi un pas important en la consecució de drets per a totes les persones, el Centre va patir un atac feixista i LGBTIfòbic el passat 27 de gener. “Estáis muertos”, diu una pintada d’odi. Calfreds. Tristesa. Por. Volen que les persones LGBTI s’amaguin, que tornem a una societat on s’asumeix la cisheterosexualitat de totes les persones. No hauríem de tenir por pel sol fet d’existir a l’espai públic. I la resposta de gran part de la societat és la mateixa: Rebuig a la violència que vol acabar amb les llibertats i els drets humans.

Des del Centre Jove de Salut Integral de Girona condemnem l’atac feixista i LGBTIfòbic contra el Centre LGBTI de Barcelona. Totes les persones tenim dret a ésser i a estimar com volem, ja que es tracta d’un dret humà essencial. Totes som, totes estimem, i la violència contra la diversitat fomenta la construcció de categories rígides i desiguals que limiten enormement el nostre potencial de desenvolupament personal i exclouen a moltes persones. L’odi i la violència a la diferència és una agressió a la llibertat de totes les persones. És atemorir aquells nois que volen demostrar-se afecte siguin o no gais. És forçar les dones a cumplir amb uns estàndars corporals i comportamentals d’arrel masclista. És encorsetar les persones joves a trajectòries vitals que provoquen dolor propi. És posar en perill la salut no només de les persones joves, sinó de la societat en general.

Cap agressió sense resposta!

Equip del Centre Jove de Salut

L’esforç conjunt cap a una resposta positiva

L’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida amb l’objectiu de conscienciar la societat i implicar-la en la resposta envers el VIH arreu del món. Han transcorregut més de trenta anys des del primer cas diagnosticat i continuem fent camí cap a la fi d’aquesta epidèmia. 

A Catalunya, la resposta al VIH es construeix cada dia des de tots els estaments. Les persones afectades, la societat civil i els organismes governamentals treballem plegats a través del dis­seny i la implementació de polítiques i programes que permetin fer un seguiment de l’evolució, promoure l’educació per a la salut, prevenir l’aparició de casos nous, i detectar-los i tractar-los de forma precoç. Aquest esforç col·lectiu es recull en el Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2016-2020, que marca les actuacions que al nostre país es dediquen a aquest fi, amb un èmfasi especial a les que faciliten que totes les persones puguin conèixer el seu estat serològic i tenir accés a un tractament precoç, millorant la qualitat de vida i disminuint dràsticament la possibilitat de transmissió. 

Però res d’això no es podrà aconseguir si no vetllem per garantir una atenció de la salut universal i equitativa des de l’orientació dels drets sexuals i que doni resposta a les necessitats incorporant la perspectiva de gènere, la promoció de la recerca i la innovació. 

D’altra banda, si no fem tot el possible per eliminar obstacles com la serofòbia –la discriminació que pateixen les persones amb VIH pel fet de ser-ho– que comporta dificultats en els àmbits laboral, social o sanitari, que provoca patiment indivi­dual i que entorpeix la capacitat de decisió de les persones en relació amb la prevenció del VIH, estem menyscabant els drets de les persones amb VIH. La desinformació condueix a la discriminació, a l’empitjorament de la nostra salut i la dels altres i a un empobriment com a societat. El dret a viure en un entorn lliure, inclusiu i sense VIH, ve acompanyat del deure de treballar per aconseguir-ho. 

Aprofitem el dia d’avui per reflexionar i afegir-nos a un esforç conjunt que ens doni respostes positives per a totes les persones.

“ROEDORES. CUERPO DE EMBARAZADA SIN EMBRIÓN” de Paula Bonet

“Pero al ratón se le paró el corazón y se quedó allí dentro quieto, mudo. Como si no quisiera molestar. Estoy segura de que aquel ratón era una ratona”. Aquestes són paraules de la pintora i escriptora Paula Bonet, la qual ens agradaria presentar-vos a través del seu llibre més íntim, “Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión”, publicat el setembre d’enguany. Aquest consta d’un conte en acordió amb dibuixos d’animals, tots rosegadors (“roedores”), i d’un diari personal. Però, com pot ser que quelcom tan íntim es mostri al món? La Paula Bonet va treure les forces arrel del seu segon avortament espontani, el qual va aportar-li la necessitat de donar veu a l’experiència i rectificar el silenci del primer viscut.

Referent a l’acordió, l’artista va començar a dibuixar per a regalar-li el resultat a la nena que finalment no va poder tenir. D’aquesta manera, el vessant infantil que havia donat a les seves il·lustracions va canviar i, durant el procés de dol, va decidir plasmar, a través de l’escriptura, les seves emocions, el dolor i la pèrdua treballant conjuntament amb la vida i amb la mort.

El llibre col·labora en el debat feminista per a fer front als tabús que regeixen la nostra societat i amb els quals convivim dia rere dia, alhora que reivindica el paper de la dona davant les desigualtats de gènere existents. “No tenemos la experiencia y además estamos en un contexto en el que a las mujeres se nos bombardea con imágenes y modelos imposibles. Si ya cuando no estás embarazada te cuesta abrazarte, cómo es esa relación con el cuerpo cuando ni te reconoces en el espejo”, Paula Bonet fa èmfasi a les pèrdues gestacionals, a la responsabilitat que socialment recau sobre la dona, al silenci del dol, a la importància de viure’l i sentir-lo, a la normalització, i a la culpa que se sent quan es viu una experiència com la seva.

Si la informació ha estat del vostre interès, us convidem a consultar un post del nostre blog que es diu “Què s’entén per dol i quines són les seves fases?”. Alhora, també podeu fer un cop d’ull a una entrevista que La Vanguardia va fer a l’artista i que creiem que us pot agradar. La teniu disponible al següent link: https://youtu.be/VWnMSE5BPrA Laia Espígol, estudiant de Psicologia de la Universitat de Girona.

Descobrim a Yolanda Domínguez, una artista experta en Comunicació i Gènere

Ens agradaria convidar-vos a reflexionar sobre els estereotips i pensem que una bona manera per fer-ho és destinar uns minuts a mirar la xerrada que porta per títol “Revelando estereotipos que no nos representan”, de Yolanda Domínguez.

La forma de treballar de Yolanda Domínguez busca despertar la consciència social i apoderar a les persones a través d’accions participatives a l’espai públic i a les xarxes socials. Els seus projectes parlen de temes socials relacionats amb el gènere i el consum. Un dels seus últims projectes és “Little Black Dress”, un terme que fa referència a un vestit negre, curt i versàtil que qualsevol dona hauria de tenir al seu fons d’armari. Aquest projecte parla de la influència i de la pressió que exerceixen els cànons de moda en la construcció del cos femení. És una reflexió sobre el gènere i la consciència social, una mirada crítica a la representació de la dona en la moda i una invitació a sentir inclosa dins la diversitat. Pots consultar més informació aquí.

Els estereotips s’instal·len en el nostre imaginari per repetició. Els trobem presents a la nostra vida ja des de la infància, fins i tot abans que puguem desenvolupar una capacitat crítica per a qüestionar-ho. Tots els relats es construeixen sota els mateixos discursos: “les nenes són princeses i han d’estar preocupades per la seva bellesa” o “els nens tiren petades i resolen tots els seus problemes amb la violència”, etc. Amb tots els seus projectes, l’artista intenta lluitar contra aquests estereotips i ens deixa un missatge molt clar: els estereotips invisibilitzen tot allò que no representen, ho estigmatitzen i ho converteixen en una anomalia.

Per acabar ens quedem amb la seva recomanació d’ampliar el concepte de “llibertat d’expressió” pel de “responsabilitat d’expressió”, només així aconseguirem la llibertat real de totes les persones.

Equip del Centre Jove de Salut

‘Hygge’: la recepta danesa de la felicitat

Ha arribat a les nostres mans un article publicat pel diari ARA que trobem molt interessant i que volem compartir amb tots vosaltres.

Sovint ens preguntem si som feliços o què és això de la felicitat. Dinamarca, un dels països més feliços segons els informes mundials que mesuren els índex de felicitat arreu del planeta, exporta el seu secret per gaudir al màxim del moment present. Ho fa de la mà de l’escriptora Christina Stub, nascuda a Dinamarca però establerta des de fa anys a Catalunya, que ha dedicat un llibre a aquest concepte “ Hygge. La receta danesa de la felicidad “, publicat per Arcopress. Amb ell intenta fer un viatge a l’essència del 'hygge' per donar eines que permetin aplicar-lo a qualsevol lloc del món. Amb la seva ajuda fem una llista de 5 consells bàsics per aconseguir-ho.

1. Actitud: voler estar bé

El 'hygge' és sobretot una actitud interna, explica Stub. “Si tu decideixes que vols estar bé, ja és molt, perquè a partir d’aquí podràs començar a valorar què tens”. El 'hygge' és prendre consciència de què es vol i posar-ho en pràctica amb la voluntat de voler gaudir al màxim del moment present. Engloba tota una manera de sentir i de viure, però en el fons el que té al darrere és una actitud: la de voler estar bé i fer el moment present tan agradable, acollidor, confortable i segur com es pugui. “Es tracta d’apreciar el dia a dia, perquè de qualsevol situació se’n pot treure alguna cosa bona. Cal posar la mirada endins, cap a nosaltres, amb l'objectiu de trobar fonts de benestar”, diu l’escriptora. Així, el 'hygge' es pot trobar a casa però també a la feina, a l’escola o al carrer, tot i que els danesos són una societat que viu molt dins de les cases i que, per tant, lliga molt aquest concepte amb el confort interior.

2. Autoestima

“Ens passem la nostra vida fugint de nosaltres mateixos per falta d’autoestima i d’amor cap a nosaltres i això es tradueix en una gran por a estar sols”, explica Stub. Per aconseguir el 'hygge' cal canviar aquesta actitud i començar a acceptar-nos tal com som. “Hem d’aconseguir no tenir por d’estar sols amb nosaltres mateixos, el 'hygge' comença aquí, perquè no podem ser feliços si no ens estimem. I a partir d’aquest amor propi cal començar a reivindicar els nostres drets, com el dret a ser feliç”, destaca. L’escriptora explica que els danesos tenen molt clar aquest dret. “Saben que tenen dret al seu benestar, que s'ho mereixen, i, per tant, treballen en aquesta direcció”. A més, en una societat “en què les coses funcionen molt bé, i hi ha una gran confiança en l’estat i en l’administració pública perquè les coses es fan bé, és més fàcil tenir aquest convenciment”. A Dinamarca aposten pel bé col·lectiu per sobre del bé individual i aquí és on neix aquesta seguretat que els porta al 'hygge' i al benestar: perquè la felicitat de l’individu està totalment relacionada en la societat danesa amb la felicitat de tots.

3. Gaudir del moment present

L’escriptora diu que avui en dia, en aquesta quotidianitat plena de presses i estrès, “estem tota l’estona fugint del moment present”. “Tenim com una eterna pastanaga al davant, que sempre situem en un futur, i que poden ser les vacances o qualsevol altra cosa que ens farà feliços però que provoca que no estiguem vivint el present amb plenitud”. El que hem de fer per aconseguir el 'hygge', aconsella, és afrontar el dia a dia i intentar ser feliços amb això. La clau és convertir el que és quotidià en font de felicitat perquè “és el que tenim, és la nostra matèria per ser feliços i no ens podem passar la vida esperant les vacances”, destaca. L’escriptora diu que el 'hygge' ens fa veure que la felicitat és en la rutina i en el dia a dia.

4. Respectar els valors

El 'hygge' és un concepte tan arrelat a la vida dels danesos i a la seva cultura que “tot es mesura en termes de 'hygge' —explica Stub—, i s’ensenya des de ben petits”. “El sopar, el dinar i l’esmorzar poden ser 'hygge', una conversa o una excursió també, i si t'ho proposes fins i tot pot ser-ho la teva feina”. La paraula s’utilitza com a recordatori d’una sèrie de valors ètics i morals que són fonamentals per a la societat danesa com són el respecte, la convivència, el fet de compartir, de treballar junts, de generar un ambient positiu...

5. Crear un ambient acollidor

Tot i que el 'hygge' és una actitud interna, els danesos s’ajuden d’elements externs per aconseguir aquest dia a dia més agradable, confortable i acollidor. A Dinamarca el 'hygge' es relaciona molt amb la llar perquè, a causa de la climatologia freda i adversa que pateixen durant molts mesos de l’any, passen moltes hores del dia a casa. És per això que convertir la casa en una llar acollidora és molt 'hygge'. Això es pot fer de moltes maneres, però Stub explica que una de fàcil és posar, per exemple, una il·luminació càlida, preparar bon menjar en companyia, posar-se roba còmoda i càlida, tenir la llar de foc encesa, convidar els amics a sopar... La pompositat és enemiga del 'hygge' i a Dinamarca hi ha una clara preferència pel que és senzill i simple. El 'hygge', com recorda l’escriptora danesa, “és l’art de crear el millor ambient per a cada moment”.

Experiències Compartides

Quan ens vam plantejar renovar la sala d’espera del Centre Jove de Salut, vam pensar en què un/a jove que hagués passat pel servei pogués formar-ne part. Li vam proposar a en Pol Ballonga la idea i la va acceptar amb entusiasme.

Aquí us deixem el seu testimoni!

“Vaig néixer a Barcelona, l’estiu del 1996. Fins els 18 anys vaig viure Corbera, un poble a prop de Barcelona. El meu pare es dedicava al món de la il·lustració i gràcies a això vaig tenir la sort de viure envoltat de tot tipus de materials artístics, infinitat de colors i objectes amb què podies omplir aquells milers de papers en blanc que mai faltaven al seu estudi. Vaig poder descobrir la força i la capacitat d’expressió que tenia el dibuix i la pintura. Per a mi, era una nova forma de comunicar-se, un nou llenguatge.

Les meves principals fonts d’inspiració artística són la Naturalesa com a món material on desconnectar i deixar-se emportar per tot allò que té d’efímer i fascinar pels paisatges que crea, i l’ésser humà com a figura expressiva i comunicadora de sentiments amb el seu caràcter i anatomia.

Els meus darrers projectes els he enfocat més cap a l’àmbit escultòric. El projecte “Guix” realitzat i exposat a La Volta, tenia com a principal objectiu l’experimentació i l’aprenentatge de les tècniques escultòriques tradicionals. En el projecte “Primitiu”, becat pels ajuts Girona Kreas 2016 i exposat al Centre Cultural la Mercè, vaig treballar amb materials com resines i silicones. Actualment resideixo a Barcelona i he iniciat el projecte “Escorça”, també escultòric, amb el qual vull centrar-me en el procés de la pàtina i l’acabat final de la peça.

Quan el Centre Jove de Salut em va proposar realitzar una pintura mural vaig pensar que era una bona iniciativa per recordar el centre. Vaig sentir-me molt motivat pel fet que comptessin amb mi per la realització del projecte.

El mural vol representar la necessitat i la importància de desconnectar socialment i de treballar més intensament la introspecció per poder trobar-nos a nosaltres mateixos, descobrir el nostre interior i d’alguna manera alliberar-nos. El mural reflexa aquesta idea, un jardí que brota d’un rostre despreocupat, un jardí imaginari on poder passejar i reflexionar lliurement per afrontar els dubtes i les pors des d’una altre perspectiva.

En primer lloc el procés creatiu va consistir en un seguit d’esbossos de petit format on en tots ells apareixia la figura humana, l’arquitectura i la naturalesa, que compartien un mateix concepte: la introspecció. Conjuntament amb l’equip del centre vam triar l’esbós que més s’adequava a l’espai. Posteriorment vaig esbossar aquest en gran escala a la paret de la sala i finalment el vaig repassar.

Les meves perspectives de futur són poder seguir expressant-me artísticament i enfocar més la meva carrera artística cap a l’escultura”.

Pol Ballonga

Quin ús fem del mòbil i les xarxes socials?

Avui en dia tots i totes disposem d'un smartphone. Per moltes persones, sortir de casa sense el telèfon mòbil és impensable. Gairebé s'ha convertit en una extensió del nostre propi cos. Sense el mòbil, ens sentim desconnectats del món i de les nostres amistats. Però fins a quin punt és normal sentir-se així? Si utilitzar el mòbil es transforma en una conducta repetitiva, que no podem controlar i que interfereix en la nostra vida quotidiana (família, feina, amics...); pot ser que ens hi estiguem tornant una mica addictes. Com ho podem diferenciar? Una persona no-addicte es connecta a Internet o parla pel mòbil de forma funcional: és a dir, quan ho necessita i durant l'estona que ho necessita. Una persona addicte, en canvi, es connecta a Internet o parla pel mòbil per alleugerir el seu malestar emocional (perquè sent soledat, ràbia, avorriment, tristesa...). 

Per tant, podem parlar d'un ús positiu del mòbil sempre que no es deixin de banda la resta d'activitats de la nostra vida normal. Un ús negatiu del mòbil, en canvi, és aquell que passa per la disminució del nostre rendiment acadèmic o laboral, pel desinterès per l'oci actiu, per problemes de sedentarisme, aïllament o descontrol; etc. En aquest cas parlarem de dependència: ens podem quedar atrapats en les xarxes socials. Alguns senyals d'alarma són els següents:

Algunes persones poden ser més vulnerables que d'altres a aquest tipus d'addicció. El nostre entorn familiar i social també pot determinar o fomentar determinades conductes. És important ser-ne conscient i ser crític amb allò que passa en els nostres entorns. Per exemple, que tots els nostres amics i amigues es passin l'estona del pati amb el mòbil no vol dir que sigui el més saludable.

Així doncs, què ens pot ajudar a no caure en aquesta addicció? Tenir una bona autoestima és molt important, així com ocupar el nostre oci d'una forma equilibrada. També ens pot ajudar el fet de desenvolupar la nostra assertivitat: tenir bones habilitats de comunicació i resolució de conflictes. A més, la comunicació familiar i l'establiment de normes dins la llar és un punt clau. En aquest sentit, també és important que els pares i mares facin un bon ús del mòbil, com a model que són pels fills i filles. En conclusió, una addicció pot anar molt més enllà del simple fet d'abusar d'una substància. Com totes les addiccions, l'addicció al mòbil i a les xarxes socials pot tenir conseqüències negatives, encara que al principi sigui una activitat plaent. És un problema que s'ha incrementat en els darrers anys: Internet és una part cada vegada més central de les nostres vides. Si creus que tens alguna dificultat amb l'ús del mòbil o les xarxes, al Centre Jove de Salut et podem assessorar i orientar en allò que necessitis. 

T'animem a visitar-nos!

Font (i ampliació): Echeburúa, E. (2012). Factores de riesgo y factores de protección en la adicción a las nuevas tecnologías y redes sociales en jóvenes y adolescentes. Revista Española de Drogodependencia, 4, 435-448.

Sergi Garcia, estudiant de psicologia de la Universitat de Girona.