Ajuntament de Girona
Presentació Introducció Autors/ores Escultures Itineraris
Art al carrer

Panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola


Descripció


Al cementiri fins i tot hi ha enterrat un ministre, Laureà Figuerola Ballester, que no era gironí, sinó de Calaf, i que va viure sempre entre Madrid i Barcelona. Com és, doncs, que les seves despulles jauen en un panteó del cementiri de Girona que porta el nom de Pau Bosch Moré?

Aquest panteó és un dels quatre que envolten la creu aixecada en honor de tots els gironins difunts, en una petita placeta que constitueix el cor del cementiri. Però no busqueu el nom de Laureà Figuerola en cap d'aquells quatre panteons. La làpida fou arrencada fa molts anys per mans desconegudes i mai no ha estat reposada. Però els llibres de registre guardats zelosament a l'Arxiu Municipal no enganyen: les restes de Laureà Figuerola són al panteó que porta el nom de Pablo Bosch Moré. [...] En un dels costats del panteó són ben visibles els claus que mantingueren, en altre temps, la làpida on presumiblement hi hagué escrit el nom de Figuerola.

El panteó és obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, autor també, entre d'altres obres, de la façana de la catedral de Barcelona i del monument a Antoni López, al costat de l'edifici barceloní de Correus. Precisament el panteó és fet el 1883, el mateix any que aquest monument. L'estil és neogòtic molt característic de Mestres. La realització material del panteó fou portada a terme pel picapedrer Vicenç Estrada, fill.

Tot i que no existeix cap biografia de Figuerola, les dades de què disposem ens permeten suposar que en panteó fou costejat i promogut per la muller de Laureà Figuerola, Teresa Barrau Esplugues, que pertanyia a la família gironina dels Barrau, propietaris de la primera fàbrica de gas de Girona. Teresa Barrau havia estat casada en primeres núpcies amb Pau Bosch Moré, que va morir el 2 d'agost de 1849. Anys després, quan Teresa ja s'havia casat en segones noces amb Laureà Figuerola, va encarregar a Josep Oriol Mestres la realització del panteó per dipositar dignament les despulles del seu primer marit. Ella mateixa hi fou enterrada en morir -a Madrid, el 15 de desembre de 1899¿- als 83 anys. I quan, quatre anys més tard, moria Laureà Figuerola, el cadàver fou igualment traslladat de Madrid a Barcelona i dipositat en el panteó gironí.

A propòsit, Figuerola no va morir l'any 1904 com asseguren Gran Enciclopèdia Catalana i Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans, sinó el 28 de febrer de 1903, a Madrid, a les tres de la tarda. Fou enterrat a Girona el dia 3 de març al matí.

L'enterrament a Girona registrà una curiosa anècdota. S'havia anunciat per al dia 3 de març a la tarda. El cos embalsamat fou traslladat el dia anterior des de l'hotel del carrer de Serrano, on vivia, fins a l'estació de tren, amb tots els honors que un exministre mereixia. El tren va arribar a Girona l'endemà a tres quarts d'onze del matí, i segons explica una crònica publicada a Diario de Gerona, "como las personas de la familia que lo habían acompañado desde Madrid deseaban tomar el expreso para regresar a la Corte por la tarde, se adelantó la hora del entierro teniendo lugar éste a las dos y media, al que, por este motivo no pudo darse a conocer el cambio a todas las personas invitadas, no asistió tanta concurrencia como de otro modo hubiera asistido". Van presidir el dol Pau i Eduard Bosch Barrau, fills del primer matrimoni de la muller de Figuerola. En les cròniques de l'enterrament s'omet pudorosament el grau de parentesc amb el finat, i a l'esquela consten com a hijos políticos per evitar el més propi, però més malsonant, de fillastres.

Laureà Figuerola fou un dels principals economistes lliurecanvistes de la seva època.

Plànol interactiu

« TORNAR

 

© 2018 Ajuntament de Girona  |  contacte  |  bibliografia  |  annex  |  crèdits