Ajuntament de Girona
Presentació Introducció Autors/ores Escultures Itineraris
Art al carrer

Tres ajusticiats


Descripció


Davant del número 32 de la rambla de la Llibertat, just a sota les voltes, s'hi veuen tres capitells amb representacions ben diferents. En un s'hi pot veure un home que està tocant el sac de gemecs. A l'altre s'hi veu una figura amb barret, meitat home meitat cargol, que toca una mena de flauta. I finalment, al tercer capitell s'hi veu un vellet amb una barba molt llarga i ales de vampir. De les tres figures, segurament aquesta última és la que ha despertat més curiositat.

Explica Jaume Fabre a Guia d'escultures al carrer que existeixen dues versions sobre el significat d'aquestes tres peces, però que segurament es tracta del record de tres persones executades per la Justícia. Apunta Fabre que una de les versions explica que són la representació de tres monjos del monestir de Banyoles (fra Pere Antoni Descall, infermer; fra Lluís Descall, sagristà, i fra Jeroni Cerrauta, capíscol) que el 31 de maig de 1622 van ser acusats d'haver causat la mort de l'abat Anton de Cartellà (Julià de Chia descriu aquesta història al llibre Bandos y bandoleros en Gerona).

L'altra versió considera que els capitells recorden a tres gironins que van ser executats públicament pels francesos a la Rambla durant la invasió napoleònica. Segons Carles Rahola, es tractaria del mossèn Narcís Dòria, rector d'Arbúcies, i de Josep Font i Genís Camp, tots acusats d'haver format part de partides armades que actuaven contra els francesos al camí de Sarrià a Banyoles.

Una llegenda explica que, si un noi o una noia aconsegueix portar fins a sota del capitell de l'home vampir el noi o la noia que li agrada i a més, aconsegueix que li faci un petó, acabaran sent xicots.

Llegenda


Sota les voltes de la Rambla [...], hi ha tres mènsules de pedra esculpides que segurament havien aguantat abans l'inici dels nervis d'una volta. La quarta ha desaparegut. Una d'elles és ben normal: figura un home que toca el sac de gemecs, la gaita gallega. Però les altres dues són més inquietants: una representa un home cargol, és a dir, un cap d'home amb un voluminós barret, que surt de la recargolada closca d'un cargol. L'altra, un estrany ancià amb llarga barba, amb dues vampiresques ales de ratapinyada. Segurament no tractaven de representar res concret sinó que, seguint la moda de l'art gòtic, copiaven les estranyes figures que se solien pintar als marges dels manuscrits medievals, els fantasiosos marginalia on l'il·luminador en lloc de dibuixar les pietoses imatges religioses de les figures centrals, deixava anar la seva fantasia inventant impossibles combinacions anatòmiques.

Extret de Carles Vivó, Llegendes i misteris de Girona. Girona: Quaderns de la Revista de Girona, núm. 24 (sèrie Monografies Locals; 13). Diputació de Girona i Caixa de Girona, 1989.

Plànol interactiu

« TORNAR

 

© 2018 Ajuntament de Girona  |  contacte  |  bibliografia  |  annex  |  crèdits