Ajuntament de Girona
Presentació Introducció Autors/ores Escultures Itineraris
Art al carrer

Serps i llop


Descripció


Després del concurs que va convocar l'Ajuntament de Girona, Rafael Masó va ser el director de les reformes del cementiri de Girona (1919) i quan es va construir el mur que delimita amb l'exterior, l'arquitecte hi va voler afegir uns motius escultòrics molt interessants.

Malgrat que el cos central no es va acabar de fer (s'hi havia de poder llegir l'al·legoria "Origen, actuació i destrucció de la mort" però no es va construir la gran portalada d'accés en forma de cimbori i amb múltiples decoracions). És evident la monumentalitat del conjunt, marcat per la horitzontalitat d'unes línies senzilles i alhora rústiques que remeten al simbolisme de l'art arcaic que ens porta a la renovació cristiana que promulgava el Noucentisme (retorn a les fonts, senzillesa, etc.).

Com succeeix en molts dels seus edificis, Masó treballava amb un equip molt ampli d'artesans per poder integrar diferents arts a l'arquitectura. En aquesta ocasió, va encarregar a un picapedrer els relleus de les tres serps i el llop que decoren la tanca.

Les serps que s'hi veuen estan recargolades i tal com apunta Carles Vivó, probablement Rafael Masó les hi va col·locar com una exageració, embellida i magnificada, dels cucs que suposadament es troben a l'interior de les tombes, però no cal oblidar que la serp és un animal molt relacionat amb la religió, i més concretament, amb les forces infernals (la serp apareix com a incitadora al pecat, associada al dimoni i a les tenebres) alhora que és símbol de resurrecció (capacitat d'aparèixer i desaparèixer, símbol de la medicina).

Però la imatge que desperta més curiositat és la del llop devorant un nen, que molts han relacionat amb el relleu del segle xii que es conserva al Museu d'Art i que es trobava al carrer de Martí l'Humà. La llegenda ens explica que un llop va devorar un escolanet durant una processó, just davant la casa on hi havia el relleu, tot i que també s'ha parlat que podria tractar-se d'una nena.

A banda, cal fer esment de la ceràmica vidriada de color groc que recorre tota la façana i la mà en posició de benedicció del fris de coronament.

Llegenda


Són molts els carrers de Girona que tenen dos noms: l'oficial i el que els dóna el poble. Un d'ells és l'oficialment denominat pujada del Rei Martí, i conegut pels gironins com el carrer del Llop. [...] En una de les cases del carrer, al costat d'una porta, hi ha un relleu amb una mà que sosté una creu. Molt probablement es tracta d'algun símbol religiós procedent d'un altre edifici, qui sap si alguna església. Però la veu arcaica del poble diu que en aquell indret, quan passava una processó que baixava des de la catedral cap a Sant Pere de Galligants, va aparèixer tot de sobre un gran llop que venia de Sant Daniel i que va matar i devorar allà mateix l'escolanet que, al davant de tots, portava la creu processional, fent fugir esparverats els capellans i tot el seguici. Al Museu d'Art de Girona es conserva un relleu de pedra que representa un lleó menjant-se un infant. Potser una nena o potser un escolanet amb les seves llargues i blanques vestidures. Aquesta pedra estava abans a la llinda d'una porta del carrer del Llop. No se sap si l'escultura representa el fet esmentat o si, al contrari, la seva presència en aquell lloc va originar la llegenda. Podria ser la clàssica representació del pecador devorat pel pecat. En tot cas és curiosa la identificació que feien els antics gironins entre llops i lleons. L'escultura i la llegenda en són una mostra. Una altra és el nom de la coneguda Font dels Lleons, a la vall de Sant Daniel, denominada així perquè en aquell indret hi solia haver llops. Potser vingués d'aquella font el nostre llop que, mig mort de gana, va arribar a ciutat per devorar el pobre escolanet.

Extret de Carles Vivó, Llegendes i misteris de Girona. Girona: Quaderns de la Revista de Girona, núm. 24 (sèrie Monografies Locals; 13). Diputació de Girona i Caixa de Girona, 1989.

Més informació:
http://www.rafaelmaso.org

Plànol interactiu

« TORNAR

 

© 2018 Ajuntament de Girona  |  contacte  |  bibliografia  |  annex  |  crèdits