Ajuntament de Girona
Presentació Introducció Autors/ores Escultures Itineraris
Art al carrer

Biografia Tàpies, Antoni


Tàpies, Antoni. Obres

(Barcelona, 1923)

Neix a Barcelona el 1923 en el si d'una família burgesa, culta i catalanista, immersa des de mitjan segle xix en una tradició editorial i llibretera que ben aviat desperta en l'artista un amor pels llibres i la lectura.

Aquesta predisposició es veu accentuada en la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar durant la qual inicia els seus tempteigs artístics. Progressivament es dedica amb més intensitat al dibuix i a la pintura, i acaba deixant els seus estudis de dret per dedicar-s'hi plenament. En la dècada dels quaranta ja exposa les seves obres, les quals destaquen en la panoràmica artística del moment.

Partícip d'una sensibilitat generalitzada que afecta els artistes d'ambdues bandes de l'Atlàntic arran de la Segona Guerra Mundial i el llançament de la bomba atòmica, Antoni Tàpies expressa des de ben aviat un interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en l'ús de materials aliens a l'expressió plàstica academicista i en l'experimentació de noves tècniques. Les pintures matèriques formen una part substancial de l'obra de Tàpies i constitueixen un projecte que es continua desenvolupant avui dia. Tàpies creu que la noció de matèria s'ha d'entendre també des de la perspectiva del misticisme medieval com a màgia, mimesi i alquímia. És en aquest sentit que hem de comprendre el desig de l'artista que les seves obres tinguin el poder de transformar el nostre interior.

Durant les dècades de 1950 i 1960, Antoni Tàpies va elaborant un seguit d'imatges, generalment extretes del seu entorn immediat, que apareixeran en les diferents etapes de la seva evolució. Sovint, una mateixa imatge, a més de ser representada de diverses maneres, tindrà una sèrie de significacions diferenciades que s'aniran superposant. El seu missatge se centra en la revaloració del que es considera baix, repulsiu, material (no és en va que Tàpies escull sovint temes tradicionalment tinguts per desagradables i fetitxistes, com poden ser un anus defecant, una sabata abandonada, una aixella, un peu i d'altres).

Així mateix, l'obra d'Antoni Tàpies ha estat sempre permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. Al final de la dècada de 1960 i començament de 1970, el seu compromís polític contra la dictadura s'intensifica, i les obres d'aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta. Coincidint amb l'eclosió de l'arte povera a Europa i el postminimalisme als EUA, Tàpies accentua el seu treball amb objectes, no mostrant-los tal com són, sinó imprimint-los el seu segell i incorporant-los al seu llenguatge.

Més informació:
http://www.fundaciotapies.org

« TORNAR

© 2019 Ajuntament de Girona  |  contacte  |  bibliografia  |  annex  |  crèdits