Ajuntament de Girona
Presentació Introducció Autors/ores Escultures Itineraris
Art al carrer

Biografia Guinó, Ricard


Guinó, Ricard. Obres

(Girona, 1890 - Antony, Illa de França , 1973)

Escultor, fill d'un fuster d'Olot que tenia el taller a la plaça de Sant Josep. Demostrà la seva destresa artística en el tall i l'escultura quan va realitzar els seus estudis a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Girona i a l'Escola Llotja de Barcelona amb el mestre Eusebi Arnau. De fet, el seu primer professor de dibuix fou Prudenci Bertrana, amb qui mantingué una gran amistat.

Durant els anys que va viure a Girona es va involucrar activament en la vida artística de la ciutat, al mateix temps que ajudava el seu pare en el taller de talla de fusta. Per ampliar horitzons i adquirir experiència, Guinó va decidir deixar Girona, llavors una ciutat petita i amb pocs recursos, per anar a la capital artística del moment, París. Aquest esdeveniment succeí l'any 1910 quan Prudenci Bertrana el presentà a l'escultor del Rosselló, Aristides Maillol, amb qui marxà cap a París com a deixeble de manera definitiva.

I, efectivament, el que Guinó trobava a faltar a Girona ho trobà a París. L'any 1913, el marxant Ambroise Vollard el presentà a Auguste Renoir, pintor impressionista que es trobava en un estat d'invalidesa progressiva que li impedia d'executar les escultures. A partir d'aquesta trobada, s'establí una gran connexió artística entre ells; Guinó esdevingué les mans del pintor. Fou qui materialitzà l'obra escultòrica de Renoir a partir dels seus esbossos; esdevingué l'autor material de les escultures de Renoir fins l'any 1917. Durant molts anys va romandre a l'ombra de l'artista impressionista; finalment, l'any 1971 se li reconegué la seva col·laboració i l'execució d'obres de Renoir.

Després va fer diverses exposicions a França, a Barcelona (1923) i a Girona (1932). En la seva primera etapa realitzà retrats força originals dels seus amics Prudenci Bertrana i Miquel de Palol. Després de l'etapa Renoir, conreà un classicisme relacionable amb el noucentisme català.



« TORNAR

© 2019 Ajuntament de Girona  |  contacte  |  bibliografia  |  annex  |  crèdits