Ajuntament de Girona
Presentació Introducció Autors/ores Escultures Itineraris
Art al carrer

Biografia Piculives


Piculives. Obres

(Arbúcies, 1937 - Girona, 1998)

Els seus inicis com a picapedrer el van portar a desenvolupar una carrera artística molt lligada a la pedra i als elements de la natura, a la qual es va sentir fortament lligat. Amb una formació totalment autodidacta, Piculives treballà el dibuix, la pintura i l'escultura.

La seva obra es caracteritza per les formes arrodonides, els volums suaus i les línies sinuoses; i els seus temes tenen una forta càrrega simbòlica lligada sovint a la terra i la dona com a símbols de fertilitat i de renovació constant del cicle natural.

L'artista sempre va viure en contacte amb la natura i les primeres matèries, tots ells elements que ha utilitzat en la pròpia construcció dels instruments i equipaments a l'hora de realitzar l'obra d'art.

En la seva trajectòria artística, cal destacar la faceta d'inventor, amb resultats com un morter per fer allioli regulat automàticament. En els últims temps de la seva vida treballà en un sistema que permetés a l'home volar sense motor, vagament inspirat en el projecte de les ales de Leonardo da Vinci.

Piculives va situar el seu primer taller a la seva vivenda de Sarrià i posteriorment a Girona, on el va compartir amb Jaume Faixó. Al llarg de la seva vida, l'artista viu a diferents indrets de les comarques gironines com Arbúcies, Sant Martí de Llémena, Rupià, Banyoles i Sant Miquel de Pera.

La seva obra és prolífica i es mostra en diverses exposicions realitzades a Girona, Arbúcies, Llagostera o Puigcerdà. El treball artístic de Piculives ha quedat plasmat també en diverses obres públiques: La majordoma de Sant Narcís, L'atleta còsmic a les instal·lacions del GEiEG de Sant Ponç i Homenatge a Pau Casals a Girona, La dama de l'Estany a Banyoles, La dama de la Garrotxa a Mieres, Sant Martí a Sant Martí de Llémena, El pagès a Amer, La Creu de Vulpellac i El drac i l'esperit dels camins, dues obres situades al terme municipal d'Oix.

Text de Glòria Granell.



« TORNAR

© 2019 Ajuntament de Girona  |  contacte  |  bibliografia  |  annex  |  crèdits