REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA |
PREÀMBUL Amb la voluntat d'adaptar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) vigent actualment a l'Ajuntament de Girona a la Llei municipal i de règim local de Catalunya 8/87, de 15 d'abril, i introduir-hi, alhora, les oportunes modificacions que permetin un funcionament més àgil i menys burocratitzat de les estructures orgàniques municipals, s'ha redactat aquest nou text, el qual ha estat fruit d'un treball col.lectiu i participatiu de tots els grups municipals representats a l'Ajuntament. Les aportacions realitzades, modificacions i/o noves incorporacions al text fins ara vigent, han permès definir un nou Reglament que haurà de regular d'ara en endavant el règim organitzatiu de l'Ajuntament, el funcionament dels òrgans municipals i els procediments d'informació i de participació. Respecte a la participació, s'hi han introduït dos capítols nous que fan referència al dret d'iniciativa ciutadana i a la regulació de la figura del Defensor del Ciutadà, els quals incideixen en la voluntat compartida de tots els grups de progressar cap a una major participació del ciutadà a la vida municipal.
TÍTOL PRELIMINAR.- FONAMENTACIÓ JURÍDICA I OBJECTE DEL REGLAMENT Art. 1.- L'Ajuntament de Girona es dota del present Reglament Orgànic Municipal, en ús de les atribucions que li reconeixen els articles 20 i 69 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i article 6 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya amb l'objecte següent:
Art. 2.- Prelació de fonts 1.- Les prescripcions d'aquest Reglament Orgànic s'aplicaran dins dels límits que estableixi expressament la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i per la Llei 8/1987, de 15 d'abril. 2.- En els extrems no previstos en aquest Reglament s'aplicaran les normes reglamentàries emeses per la Generalitat de Catalunya i, si de cas hi manquen, les de l'Estat. 3.- Si no hi ha legislació expressa s'aplicaran, per aquest ordre, la legislació comuna i els principis generals del Dret. Article 3.- Interpretació del Reglament La facultat d'interpretar aquest Reglament correspon al Ple de la Corporació que decidirà per majoria simple. Art. 4.- Utilització de la llengua catalana 1.- D'acord amb el que estableix la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei 7/1983, de 18 d'abril, sobre normalització lingüística, la llengua pròpia d'aquest Ajuntament és el català. 2.- Tota la documentació que s'elabori a l'Ajuntament, sigui
interna o externa, serà redactada en català, sense perjudici de la traducció a la
llengua castellana quan la documentació hagi de tenir efectes en una administració o
institució situada fora de l'àmbit lingüístic català. 3.- Quan el particular ho sol.liciti expressament, les comunicacions i els documents s'expediran en castellà. En el cas que el document sigui una traducció del seu original català, es farà constar expressament aquesta circumstància. 4.- En tots els aspectes s'estarà subjecte a allò que disposi el reglament d'ús de la llengua catalana aprovat per l'Ajuntament.
TÍTOL PRIMER.- SOBRE L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L'AJUNTAMENT CAPÍTOL PRIMER.- ESTRUCTURA DE L'ORGANITZACIÓ Art. 5.- Enumeració. L'organització de l'Ajuntament s'estructura de la següent manera:
Art. 6.- Definició 1.- Els òrgans de Govern municipal dirigeixen el govern i l'administració del municipi i són els següents:
2.- Els òrgans complementaris són els que de forma estable o temporal els constitueixen membres corporatius amb comeses d'estudi, informe, proposta i control, i són els següents:
3.- Existiran igualment els òrgans que acordi crear el Ple per a la gestió desconcentrada d'activitats i serveis, i les comissions o consells de participació, que poden tenir caràcter sectorial si es refereixen a matèries determinades, o caràcter general quan es circumscriguin a un àmbit geogràfic municipal concret. CAPÍTOL SEGON.- ELS ÒRGANS DE GOVERN MUNICIPAL SECCIÓ PRIMERA.- L'ALCALDE Art. 7.- Caràcter 1.- L'alcalde és el president de la Corporació Municipal i exerceix les atribucions i competències contingudes en la Llei de bases del règim local, en la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i en el Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, a més de les que puguin ser-li conferides per normes sectorials o específiques. 2.- L'elecció, el mandat, la renúncia i la destitució de l'alcalde es regeixen pels preceptes continguts a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, reguladora del règim electoral general. Art. 8.- Exercici de les atribucions 1.- L'alcalde exercirà les seves atribucions de forma directa o per delegació. 2.- No són delegables aquelles atribucions a les quals la legislació de règim local o una altra d'específica, atribueixi la condició de no delegables. 3.- L'alcalde o regidor en qui delegui presideix els actes oficials de l'Ajuntament. No obstant això el seguiran protocol.làriament els tinents d'alcalde, i els portaveus dels grups municipals i la resta de regidors d'acord amb la seva representació. Art. 9.- Òrgans o membres delegats Les atribucions de l'alcalde poden ser delegades en els següents òrgans o membres corporatius:
Art. 10.- Tipus de delegació 1.- La delegació genèrica recaurà en els membres de la Comissió de Govern, es referirà a una o diverses àrees de gestió i pot comprendre les facultats de dirigir els serveis corresponents, efectuar propostes als òrgans col.legiats, emetre llicències i dictar actes administratius que afecten a tercers. 2.- Les delegacions específiques es referiran a la gestió i direcció de matèries concretes de l'activitat municipal o a desenvolupar un projecte determinat, i podran efectuar-se en regidors que no siguin membres de la Comissió de Govern. 3.- Si la matèria o el projecte delegats estiguessin compresos en l'àmbit de l'activitat assignada a una àrea de gestió, el regidor amb delegació genèrica tindrà la facultat de supervisar i coordinar les actuacions dels regidors delegats de la seva àrea. En aquest cas la facultat de dictar actes administratius que afectin a tercers correspondrà al regidor amb delegació genèrica. 4.- L'alcalde podrà efectuar delegacions especials per a comeses concretes, per a la gestió d'un assumpte determinat i per a l'assistència a un acte de representació municipal. Art. 11.- Règim de les delegacions 1.- L'atorgament de delegació s'efectuarà per Decret de l'Alcaldia i requerirà, per ser eficaç, l'acceptació del delegat, la qual es donarà per feta, si en el termini de tres dies comptats des del següent a la notificació del Decret, no hi presenta renúncia expressa. 2.- Contindrà l'àmbit o la concreció de les matèries o assumptes que es deleguin, i expressarà també les potestats que es deleguen i les condicions específiques per al seu exercici. 3.- No es poden delegar en un tercer les competències o les potestats rebudes per delegació. En cas que el regidor que les té atribuïdes, per impossibilitat transitòria, no les pugui exercir, les exercirà el regidor responsable de l'Àrea de gestió corresponent i en últim cas l'alcalde o el tinent d'alcalde que tingui designat. 4.- L'exercici de les atribucions per delegació no impedeix l'abocament per l'alcalde a supòsits concrets. 5.- El cessament de l'exercici de la delegació conferida també es produirà per Decret de l'Alcaldia. 6.- Aquest cessament serà automàtic quan el regidor delegat abandoni l'equip municipal en raó del qual s'hagi conferit la delegació. 7.- Dels decrets d'atorgament i del cessament de les delegacions se'n donarà compte al Ple en la primera sessió que se celebri. 8.- Les resolucions administratives que s'adoptin per delegació indicaran expressament aquesta circumstància i es consideraran dictades per l'òrgan delegant. Art. 12.- Àmbit temporal de les delegacions Les competències es consideraran delegades per termini indefinit, dins del període del mandat corporatiu, excepte que a l'acord de delegació s'estableixi expressament una altra cosa, o que la temporalitat de la delegació es derivi de la pròpia naturalesa de la competència delegada. Art. 13.- Els decrets de l'Alcaldia 1.- Llevat de les ordres de direcció de caràcter menor, les decisions de l'alcalde hauran d'ésser expressades formalment a través de decrets, que s'expediran amb les signatures de l'alcalde o, en el seu cas, dels regidors delegats i del secretari general de la corporació i que seran comunicats a tots aquells que tinguin un interès directe en la decisió. 2.- El secretari foliarà i conservarà els decrets integrant un llibre que tindrà el caràcter de públic, expedirà les certificacions que li demanin els regidors o qualsevol ciutadà amb interès directe, i lliurarà les notificacions que afectin els qui apareguin com a interessats. Mensualment es remetran els decrets a l'oficina d'Informació Ciutadana per a consulta pública. Art. 14.- Els bans de l'Alcaldia L'alcalde podrà fer públiques les seves decisions o recomanacions a la població mitjançant els bans, que es col.locaran en els espais habilitats per a la informació pública de la ciutat, al tauler d'anuncis de la Corporació i a l'Oficina d'Informació Ciutadana. SECCIÓ SEGONA.- EL PLE DE LA CORPORACIÓ Art. 15.- Composició i atribucions 1.- El Ple de la Corporació està integrat per l'alcalde i els regidors de l'Ajuntament, una vegada que hagin estat designats per la Junta Electoral i hagin pres formalment possessió del càrrec davant del propi Ple. 2.- El Ple de la Corporació assumeix les atribucions que li atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril i la Llei 8/1987, de 15 d'abril, i qualsevol altra disposició normativa, i pot delegar aquelles atribucions que siguin susceptibles de ser delegades, amb l'abast i les condicions establertes pel propi Ple i d'acord amb les condicions que s'esmenten en aquest Reglament. 3.- El règim de funcionament del Ple de la Corporació serà l'establert en les lleis esmentades al punt anterior, o en una altra normativa d'aplicació vinculant, i en el present Reglament. Art. 16.- Lloc de celebració de les sessions plenàries Les sessions del Ple de la Corporació se celebraran al saló de sessions, llevat dels casos en què, per raons extraordinàries degudament justificades a la convocatòria, l'alcalde estimi convenient celebrar-les en un altre indret, sempre que hi estigui d'acord la Junta de Portaveus. Art. 17.- Convocatòria i ordre del dia 1.- El Ple de la Corporació es reuneix a convocatòria de l'alcalde. Juntament amb la convocatòria, es trametrà a tots els regidors l'esborrany de l'acta de la sessió anterior i l'ordre del dia, que serà elaborat també per l'alcalde tenint en compte tant les propostes provinents de les comissions informatives, o les dels òrgans de Govern i administratius de l'Ajuntament, com les provinents dels regidors, en els termes que s'esmentaran més endavant. 2.- El primer punt de l'ordre del dia dels plens ordinaris serà l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, i al final hi haurà un apartat de precs i preguntes, en el cas de les sessions ordinàries. A continuació del punt referit a l'aprovació de l'acta, s'incorporaran, si s'escau, dos punts més, abans dels propis de la convocatòria, destinats a recollir per separat els assabentats i les ratificacions de resolucions i acords de l'Alcaldia i la Comissió de Govern. 3.- La convocatòria, l'esborrany de l'acta de la sessió anterior i l'ordre del dia acompanyat de les propostes d'acord es trametran als regidors de manera que els rebin amb un mínim de tres dies hàbils d'antelació i a les altres entitats o òrgans que correspongui. Aquesta antelació no serà necessària en els casos de sessions extraordinàries urgents, en què el primer punt a tractar serà l'apreciació i la ratificació de la pròpia urgència de la convocatòria de la sessió. 4.- Quan les propostes incorporin documentació annexa que també hagi de ser objecte d'aprovació, se'n facilitarà còpia al portaveu de cada grup municipal o regidor que aquest designi. 5.- Si la sessió no pogués celebrar-se per manca de quòrum, la convocatòria es diferirà 24 hores i es mantindrà el mateix ordre del dia. 6.- Es considerarà constituït el Ple en sessió extraordinària urgent, sense convocatòria prèvia formal, quan en el Saló de Sessions s'hi trobin reunits la totalitat de regidors amb l'alcalde i el secretari i acceptin constituir-se en Ple. També serà el primer punt a tractar l'apreciació i ratificació de la pròpia urgència, d'acord amb l'apartat 3 d'aquest article. Art. 18.- La documentació del Ple 1.- Els expedients administratius que hagin d'ésser resolts pel Ple hauran de ser perfectament complets, excepte en el cas de reconeguda urgència derivada de la finalització de terminis peremptoris. En aquests casos es podrà prendre una resolució condicionada al perfeccionament final de l'expedient, en el sentit que determini el Ple. 2.- Desde la signatura de la convocatòria i en tot cas, tres dies abans de la celebració de la sessió del Ple, la documentació relativa als diferents temes que s'hi han de tractar, serà a la Secretaria de l'Ajuntament, on podrà ser consultada pels regidors durant l'horari d'oficina. 3.- S'exceptuen del termini anterior les propostes i la documentació referents a temes que es presentin al Ple en les sessions ordinàries pel tràmit d'urgència. Art. 19.- Periodicitat de les sessions 1.- Les sessions ordinàries del Ple de la Corporació se celebraran amb una periodicitat mensual i el dia i l'hora de la seva celebració es determinaran en l'acord plenari aprovatori del cartipàs municipal. Si el dia esmentat és festiu o es troba entre festius, la sessió se celebrarà el dia que, a proposta de l'alcalde, acordi la Junta de portaveus. 2.- En el mes d'agost no es celebrarà Ple, llevat de casos excepcionals. Art. 20.- Els precs i preguntes 1.- S'entén per prec la formulació d'una proposta d'actuació adreçada a algun dels òrgans municipals de Govern. Els precs formulats en el si del Ple podran ésser debatuts, però no votats. Poden formular precs tots els regidors, o els grups municipals a través del seu portaveu. 2.- S'entendrà per pregunta qualsevol qüestió plantejada als òrgans de Govern en el si del Ple i que requereixi resposta. Poden formular preguntes tots els regidors o els grups municipals a través del seu portaveu. 3.- Les preguntes plantejades oralment en el decurs d'una sessió seran contestades ordinàriament pel destinatari en la mateixa sessió o en la següent, en forma oral o escrita. 4.- Les preguntes plantejades per escrit seran presentades a l'alcalde una vegada conegut l'ordre del dia de la sessió, abans del seu començament i seran contestades ordinàriament de forma oral en la sessió o per escrit en el termini dels deu dies hàbils següents a la data de la sessió. Correspon al regidor o grup municipal que hagi presentat la pregunta, optar per la resposta oral o escrita. 5.- Tanmateix, els precs podran ésser plantejats oralment o per escrit i, seran debatuts a la mateixa sessió en que han estat plantejats o, si escau, en la següent. Art. 21.- Mocions 1.- S'entén per moció la proposta de resolució que és presentada al Ple per a la seva votació i adopció. 2.- Estan facultats per presentar mocions l'alcalde, la Comissió de Govern, la Junta de Portaveus, els portaveus en nom del grup municipal que representen i els regidors. 3.- Les mocions hauran d'ésser presentades per escrit i constaran necessàriament d'exposició de motius, proposta de resolució i indicació del regidor que la defensarà. Les mocions hauran de ser dirigides a l'alcalde i presentades a través del Registre General o de la Secretaria de l'Ajuntament on es farà constar el dia i l'hora de presentació, amb una antelació superior a dos dies a la sessió del Ple en què es vulgui tractar. L'alcalde haurà d'incloure les mocions presentades en l'ordre del dia de la sessió ordinària del Ple i seran debatudes seguint el mateix ordre que el de presentació. 4.- Si les mocions es presenten després de la convocatòria de la sessió i així expressament es sol.licita en la mateixa moció, es podrà procedir al seu debat i votació, mitjançant previ acord del Ple, adoptat per majoria absoluta declarant-ne la urgència. Art. 22.- Publicitat de les sessions 1.- Les sessions de l'Ajuntament seran públiques, excepte en el cas que els assumptes a tractar afectin el dret a l'honor, la intimitat personal o familiar, o la pròpia imatge de les persones, en els termes establerts a l'article 18 de la Constitució espanyola, en relació amb l'article 70 de la Llei 7/1985, i 141 de la Llei 8/1987. 2.- Quan es produeixin els supòsits esmentats a l'apartat anterior, l'alcalde, a iniciativa pròpia o a petició de qualsevol regidor, podrà sotmetre al Ple com a qüestió prèvia, el caràcter secret del debat i, si escau, de la votació dels punts de l'ordre del dia de que es tracti. En cas que el Ple ho estimi favorablement, per majoria absoluta, el tractament dels punts afectats es traslladarà al final de la sessió, i en el moment de tractar-los, l'alcalde disposarà que el públic abandoni la sala. 3.- L'alcalde també podrà disposar el desallotjament de la sala i la continuació de la sessió a porta tancada quan alteracions d'ordre impedeixin el normal desenvolupament de la sessió. Art. 23.- Inici de la sessió 1.- El Ple de la Corporació es constitueix vàlidament, de conformitat amb l'article 46.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i 95c) de la Llei 8/1987, amb l'assistència d'un terç del nombre legal dels seus membres. Aquest mínim d'assistència caldrà que es mantingui al llarg de tota la sessió. En qualsevol cas caldrà que hi assisteixin l'alcalde i el secretari, o qui legalment els substitueixin. 2.- L'alcalde declararà formalment oberta la sessió, cosa que farà a l'hora prevista en la convocatòria. En aquest moment el secretari prendrà nota dels assistents. 3.- A partir de l'inici de la sessió, els regidors que s'hi incorporin o l'abandonin hauran de comunicar-ho a l'alcalde, que ordenarà que consti en l'acta a l'efecte de quòrum i votacions. Art. 24.- Procediment per al debat 1.- La sessió s'iniciarà amb la votació de l'acta de la sessió anterior, que caldrà llegir prèviament en el cas que no s'hagués tramès l'esborrany als regidors. 2.- Si cap regidor s'oposés a l'acta, quedarà aprovada en la forma redactada. 3.- Els aclariments o les observacions que es formulin seran resolts per la Corporació i produiran modificació en el text de l'esborrany per a l'incorporació a l'acta definitiva i sense que en cap cas pugui afectar el fons dels acords. 4.- Els punts de l'ordre del dia contenint les propostes de resolució seran anunciats per l'alcalde, moment en què donarà la paraula al ponent o regidor a qui correspongui exposar l'assumpte. Finalitzada l'exposició, el president atorgarà la paraula a tots els grups municipals que ho sol.licitin, que l'exerciran a través dels respectius portaveus o regidors que designin, per ordre invers al seu nombre de regidors. 5.- El president atorgarà un segon torn d'intervenció als regidors que hagin intervingut en el primer torn, si així ho sol.liciten, que tindrà la durada que cregui adient i sens perjudici que, en interés del debat, i en el cas que hagin sorgit elements nous en el seu transcurs, es puguin concedir més torns i intervencions. 6.- El ponent podrà intervenir sense limitació. 7.- El president haurà de concedir l'ús de la paraula quan li sigui demanada per al.lusions. En aquest cas l'alcalde podrà decidir si existeixen aquestes al.lusions i, en cas afirmatiu, haurà de concedir el torn de rèplica per ordre invers al nombre de regidors dels respectius grups municipals. 8.- L'alcalde podrà retirar l'ús de la paraula a qualsevol regidor que s'excedeixi de forma manifesta en la seva exposició, després d'advertir-lo per una vegada en aquest sentit i concedir-li un minut mes per resumir la seva intervenció. 9.- Els grups municipals i/o els regidors poden presentar esmenes a les propostes i mocions fins el moment d'iniciar-se el debat de la qüestió. Aquestes esmenes hauran de debatre's i votar-se abans de la proposta o moció i segons quin sigui el resultat, seran rebutjades o les modificaran. 10.- També podran presentar-se, defensar-se i votar-se en el Ple els vots particulars que els membres de les comissions informatives hagin formulat als dictàmens. 11.- Qualsevol regidor podrà formular en qualsevol moment, una qüestió d'ordre que caldrà atendre immediatament, si efectivament es considera com a tal per l'alcalde. Art. 25.- Intervenció dels regidors afectats 1.- Els regidors, sense perjudici de les causes d'incompatibilitat establertes per la Llei, hauran d'abstenir-se de debatre i votar els assumptes en els quals hi tinguin un interès directe i personal, o quan es donin les altres circumstàncies que s'esmenten a la legislació administrativa en general, d'acord amb el que s'estableix a l'article 76 de la Llei 7/1985. 2.- Quan es donin els anteriors supòsits, i si el president estima que la presència del regidor afectat pot condicionar el debat i el sentit del vot dels altres regidors, podrà disposar l'abandó de la sala del regidor esmentat. 3.- En el cas que l'afectat per l'assumpte a debatre sigui l'alcalde o qui faci les funcions de president, haurà d'abandonar la sala havent delegat la presidència de la sessió durant el transcurs del punt en qüestió en un tinent d'alcalde. 4.- Quan el membre corporatiu no plantegi l'abstenció, la qüestió serà decidida per votació del Ple i majoria absoluta, havent escoltat previament l'explicació de l'afectat. Art. 26.- Mocions d'urgència 1.- Excepcionalment, el Ple de la Corporació en sessions ordinàries podrà tractar i votar propostes de resolució que no constin a l'ordre del dia, per raó d'urgència. En aquest cas, serà indispensable que el Ple apreciï previament la urgència de la qüestió per majoria absoluta. 2.- Podran presentar mocions d'urgència els que estan facultats per presentar mocions ordinàries, i ho faran amb els mateixos requeriments formals establerts per a les mocions ordinàries a l'article 21. 3.- En el cas que el Ple no apreciï la urgència de la moció, aquesta restarà sobre la taula i, si el proposant la manté, haurà de ser inclosa a la sessió següent. 4.- L'apreciació de la urgència eximeix del tràmit de dictamen o informe de la Comissió Informativa respectiva. Art. 27.- L'ajornament de la votació 1.- Els assumptes que integren l'ordre del dia seran debatuts i votats en la sessió convocada per l'ordre en què hi estiguin relacionats, excepte en els supòsits següents:
2.- Els assumptes deixats sobre la taula s'hauran d'incloure en l'ordre del dia del següent Ple ordinari, si són mantinguts pels proposants i resolts en el mateix Ple. Art. 28.- La votació dels assumptes 1.- Un cop debatuts suficientment cadascun dels punts de l'ordre del dia, l'alcalde sotmetrà a votació les diverses propostes de resolució que expressament s'hagin formulat en el decurs del debat, i si escau, plantejarà els termes de la resolució sobre la que haurà de recaure la votació. 2.- La votació serà ordinària, excepte que el mateix Ple acordi per majoria simple, i a petició de qualsevol regidor assistent a la sessió, la votació nominal en algun cas concret. Així mateix, els assumptes quedaran aprovats per assentiment quan cap grup o regidor demani la paraula en el debat. 3.- Si no hi ha assentiment i no se sol.licita la votació nominal, es procedirà a la votació ordinària que serà a mà alçada, i es portarà a terme demanant l'alcalde els vots a favor, en contra i les abstencions sobre cadascuna de les propostes. 4.- La votació nominal es produirà requerint el secretari a cadascun dels regidors per ordre alfabètic, els quals expressaran la seva decisió a favor, en contra o l'abstenció, sobre cada una de les propostes. 5.- Podrà haver-hi votació secreta de les propostes sobre elecció o destitució de persones i en els casos previstos en l'article 22-1 d'aquest Reglament. En la votació secreta, que serà decidida de la forma establerta a l'article 22-2, l'expressió del sentit del vot es farà mitjançant una papereta que cada regidor introduirà en una urna quan sigui requerit pel secretari. Finalitzada la votació el secretari procedirà al recompte. És dret dels regidors emetre en aquest supòsit el seu vot nominal de forma pública, i de demanar que consti en acta. 6.- L'absència d'un regidor o més, un cop iniciada la deliberació d'un assumpte equival, a l'efecte de la votació corresponent, a l'abstenció. 7.- Un cop iniciada la votació no podrà interrompre's per cap motiu i cap membre corporatiu podrà en aquest moment ni incorporar-se a la votació, ni absentar-se'n. Art. 29.- Aprovació dels assumptes 1.- Els assumptes seran aprovats per majoria simple, excepte quan requereixin una majoria especial d'acord amb el que s'estableix a l'article 47 de la Llei 7/1985, i a l'article 112 de la Llei 8/1987. 2.- En cas d'empat de vots afirmatius i negatius, es produirà una segona votació, i si es manté l'empat, la proposta serà resolta pel vot de qualitat del president, si no es requereix majoria especial. 3.- Acabada la votació ordinària o quan el secretari hagi computat els sufragis emesos, l'alcalde proclamarà l'acord adoptat. Art. 30.- Explicació de vot Un cop feta una votació, tots els grups municipals i també els regidors, separadament, podran fer constar en acta l'explicació del sentit i les raons del seu vot. Art. 31.- Potestats del president L'alcalde, o el tinent d'alcalde que el substitueixi, tindrà en la seva qualitat de president del Ple de la Corporació, les següents potestats:
Art. 32.- Les sessions extraordinàries del Ple 1.- L'alcalde podrà convocar sessions extraordinàries del Ple a iniciativa pròpia o a petició d'una quarta part, almenys, dels regidors. 2.- En el cas que el nombre de regidors esmentats al punt anterior duguin a terme la petició d'una sessió extraordinària del Ple de la Corporació, l'alcalde haurà de convocar la sessió dins dels deu dies següents a la sol.licitud, i la celebració s'ha de produir dins del mes següent a la data en què va ser sol.licitada, incloent a l'ordre del dia els punts demanats, sens perjudici que se n'hi afegeixin d'altres. El tema objecte de la sessió extraordinària serà, en qualsevol cas, el primer punt de l'ordre del dia. 3.- La sol.licitud de celebració d'un Ple extraordinari haurà de fer-se per escrit a l'Alcaldia, l'hauran de signar els regidors que la sol.licitin i especificar clarament els punts de l'ordre del dia el tractament dels quals es demana. Tanmateix, s'hi adjuntarà la documentació adient per informar els membres del Ple sobre els punts sol.licitats i, si escau, les mocions en els termes esmentats per a les sessions ordinàries. 4.- A les sessions extraordinàries del Ple municipal no es faran precs i preguntes, ni s'admetran propostes de resolució ni mocions d'urgència. Art. 33.- Les actes de les sessions 1.- Serà funció del secretari estendre acta de cada sessió del Ple de la Corporació que tindrà com a mínim el contingut de l'article 106 de la Llei 8/1987. Així mateix, caldrà fer-hi constar aquelles manifestacions fetes pels regidors o grups quant al sentit del seu vot, i les altres que s'esmenten en aquest Reglament o a la legislació, sempre que es demani expressament que hi consti. 2.- També serà responsabilitat del secretari general la custòdia de les actes i l'elaboració del llibre d'actes, que es farà de forma mecanitzada en el paper autoritzat per la Generalitat de Catalunya. Els plecs aniran numerats i protocol.litzats amb la rúbrica de l'alcalde i el segell de la Corporació. 3.- Igualment correspondrà al secretari despatxar certificacions sobre actes, acords i documentació municipal i la notificació dels acords i les resolucions. Les certificacions seran expedides d'ordre i amb el vist-i-plau de l'Alcaldia. 4.- Les certificacions sobre acords presos expedides amb anterioritat a l'aprovació de l'acta de la sessió en què foren adoptats, s'emetran fent constar expressament aquesta circumstància. 5.- També correspondrà al secretari l'expedició de la certificació sobre actes presumptes i la validació de documents i còpies, de conformitat amb els articles 44 i 46 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 6.- Les actes del Ple municipal seran públiques a tots els efectes, i les còpies s'exposaran al tauler d'anuncis de la Corporació i restaran a consulta dels ciutadans a l'Oficina d'Informació Ciutadana. Art. 34.- Els informes preceptius i no preceptius i la seva sol.licitud 1.- Els expedients que hagin d'ésser resolts en sessió hauran d'estar informats previament pel secretari o l'interventor de la Corporació, quan aquests informes siguin preceptius segons la legislació vigent. 2.- L'alcalde o els regidors delegats tindran la prerrogativa de demanar informe sobre temes de l'activitat municipal, al secretari general o a l'interventor municipal. 3.- També podran sol.licitar informe jurídic escrit en relació amb temes que siguin objecte d'inclusió a l'ordre del dia d'una sessió, els grups municipals i els regidors separadament en un nombre igual o superior a un terç dels membres integrants de la Corporació. La sol.licitud d'informe haurà de fer-se, almenys, amb tres dies hàbils d'antelació a la data de celebració de la sessió, sens perjudici de l'emissió oral dels informes que se sol.licitin en el transcurs de la sessió i els autoritzi la presidència. 4.- Els informes preceptius o els que se sol.licitin, contindran una referència als fonaments de fet i de dret, i resoldran tots els extrems que es relacionin amb l'assumpte consultat. Així mateix, en el cas que els informes siguin desfavorables a la proposta o moció, s'esmentaran les vies per les quals es pot accedir legítimament al mateix resultat o a un de semblant. 5.- El que es disposa anteriorment no exclou la incorporació dels informes interns que han de documentar els expedients administratius. 6.- El fet que els informes siguin desfavorables a les propostes o mocions dels grups municipals, no serà obstacle perquè la Corporació prengui les resolucions que cregui adients. La manca d'informes no preceptius no serà motiu d'ajornament obligat de la decisió municipal. 7.- També podran sol.licitar-se informes per escrit de caràcter jurídic o tècnic sobre qüestions concretes de l'actuació municipal pels grups municipals o pels regidors separadament en el mateix nombre del punt 3 anterior i que serà lliurat en el termini de deu dies. 8.- Amb independència dels informes que es demanin o corresponguin als funcionaris de l'Ajuntament, l'alcalde podrà sol.licitar informes o dictàmens externs quan ho consideri convenient. Art. 35.- La moció de censura de l'alcalde 1.- La moció de censura a l'Alcalde s'articula mitjançant la petició d'un Ple extraordinari que ha de tenir com a únic punt de l'ordre del dia el debat i la votació de la moció. La sol.licitud haurà de ser subscrita, almenys, per la majoria absoluta dels regidors. 2.- Aquest Ple serà convocat per l'alcalde a partir del tercer dia després de la presentació de la moció de censura i s'haurà de celebrar dins dels quinze dies següents a la presentació. 3.- L'alcalde haurà d'informar immediatament els membres de la Corporació i a la junta de portaveus, de la presentació de la moció de censura. 4.- La moció de censura haurà de proposar necessàriament un candidat alternatiu a l'alcaldia, i defensar la seva candidatura. Podran ser candidats tots els regidors. 5.- L'alcalde i el candidat seran considerats ponents a l'efecte de la seva possibilitat d'intervenció, després de qualsevol intervenció d'algun altre membre corporatiu. 6.- L'alcalde haurà, de delegar la Presidència del Ple en un tinent d'alcalde. 7.- Cap regidor podrà signar més d'una moció de censura en cada mandat. 8.- En cas que una moció de censura sigui votada favorablement per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, l'alcalde cessarà automàticament i serà substituït pel candidat proposat a la moció guanyadora, que serà proclamat alcalde i predrà possessió del càrrec immediatament, si assisteix a la sessió. 9.- La votació ha de ser secreta. 10.- En cap cas es pot presentar una moció de censura si ha estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat o al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una convocatòria electoral política. SECCIÓ TERCERA.- LA COMISSIÓ DE GOVERN Art. 36.- Designació 1.- És atribució de l'alcalde tant la determinació del nombre de membres de la Comissió de Govern, com el nomenament dels seus components. Aquestes decisions les prendrà l'alcalde mitjançant decret, que serà comunicat en el següent Ple ordinari. 2.- El nombre de membres de la Comissió de Govern no podrà ser superior a un terç del nombre total de regidors de dret de l'Ajuntament, sense tenir en compte les fraccions. A aquest nombre màxim de membres, s'hi afegirà l'alcalde. Els tinents d'alcalde nomenats per l'alcalde, s'inclouen dins el nombre de components de la Comissió de Govern. 3.- El càrrec de membre de la Comissió de Govern és voluntari. Per tant, els nomenats poden no acceptar el càrrec i renunciar-hi en qualsevol moment. S'entendrà que hi ha acceptació tàcita del nomenament sempre que no hi hagi renúncia expressa comunicada a l'alcalde, en el termini dels tres dies següents a la notificació del nomenament. 4.- L'alcalde podrà destituir i nomenar membres de la Comissió de Govern en qualsevol moment, sense cap més requeriment que el de comunicar-ho formalment a l'afectat. Els decrets de cessament i nomenament de membres de la Comissió de Govern tindran efecte des del dia següent d'haver estat comunicats a l'interessat. Així mateix, hauran d'ésser comunicats tant a la pròpia Comissió de Govern com al Ple en la primera sessió ordinària. 5.- Prèvia invitació per part de l'alcalde, els portaveus de cada grup municipal podran assistir amb veu però sense vot a les sessions de la Comissió de Govern. Art. 37.- Atribucions 1.- És atribució pròpia i intransferible de la Comissió de Govern assistir l'alcalde en l'exercici de les seves atribucions. A aquest efecte la Comissió de Govern serà informada de totes les decisions de l'Alcaldia. Aquesta informació es procurarà que sigui prèvia a la decisió, en els casos en què l'assumpte tingui rellevància per qualsevol motiu. 2.- Així mateix, la Comissió de Govern tindrà les atribucions que li deleguin l'Alcalde o el Ple, i les que li reconegui la legislació. Art. 38.- Règim de l'exercici de les competències delegades 1.- La delegació d'atribucions a la Comissió de Govern per part de l'Alcalde o el Ple de la Corporació es formalitzarà, per decret o acord adoptat per majoria absoluta. 2.- El règim aplicable a l'exercici, per part de la Comissió de Govern, de les competències que li hagin delegat els altres òrgans de govern serà, si a la resolució de delegació no es disposa altra cosa, l'establerta en aquest Reglament Orgànic per la delegació d'atribucions de l'alcalde i supletòriament per la legislació administrativa general. Art. 39.- Naturalesa de les resolucions de la Comissió de Govern 1.- En exercici de la seva atribució d'assistir l'alcalde, la Comissió de Govern podrà emetre informes i/o atorgar el vist-i-plau o el rebuig a totes les resolucions que li siguin sotmeses per l'alcalde. L'atorgament del vist-i-plau de la Comissió de Govern a una resolució de l'Alcaldia suposarà la seva corresponsabilització política davant del Ple de la Corporació. 2.- Les resolucions preses per la Comissió de Govern en matèries que li hagin estat delegades pels altres òrgans municipals de Govern, tindran els mateixos efectes que si haguessin estat resoltes per l'òrgan amb competència originària. Així mateix, i si no es disposa altra cosa en la resolució de delegació, la Comissió de Govern serà competent per revisar els acords presos per delegació. Art. 40.- Constitució i funcionament de la Comissió de Govern 1.- La Comissió de Govern celebrarà sessió constitutiva a convocatòria de l'Alcalde, dins dels deu dies següents a aquell en què hagin estat designats els membres que la integren. 2.- El funcionament es regirà pel disposat expressament en aquest Reglament Orgànic i supletòriament pel que està regulat pel Ple de la Corporació. Art. 41.- Periodicitat i lloc de les sessions 1.- Les sessions de la Comissió de Govern se celebraran ordinàriament cada setmana, prèvia convocatòria de l'alcalde i el dia i l'hora de la seva celebració es determinaran en l'acord plenari aprovatori del cartipàs municipal. En el cas que el dia corresponent sigui festiu, la sessió se celebrarà segons prevegi la convocatòria. 2.- Les sessions se celebraran, com a regla general, a la sala habilitada a aquest efecte en l'edifici consistorial. 3.- L'alcalde podrà variar les anteriors circumstàncies de periodicitat i horari de les sessions ordinàries per causes justificades, així com deixar de convocar les sessions durant els períodes de vacances. A més, podrà convocar les sessions extraordinàries que cregui necessàries. Art. 42.- Convocatòria i ordre del dia 1.- L'alcalde decidirà lliurement la convocatòria, tenint en compte, però, el que s'estableix a l'article anterior quant a periodicitat. 2.- Tanmateix, l'ordre del dia de la Comissió de Govern serà elaborada lliurement per l'alcalde a la vista de les propostes provinents dels òrgans corporatius competents i dels ciutadans en exercici del seu dret de petició, prèvia instrucció de l'expedient que procedeixi. 3.- Seran d'inclusió obligatòria a l'ordre del dia de la Comissió de Govern l'aprovació de l'acta de la sessió anterior i els precs i preguntes que se li formulin en el si del Ple municipal, i les proposicions urgents. 4.- També s'inclouran a l'ordre del dia les preguntes que hagin formulat per escrit els regidors dirigides a la Comissió de Govern. 5.- La convocatòria i l'ordre del dia de la Comissió de Govern seran tramesos als seus membres amb una antelació d'un dia hàbil. No serà necessària la tramesa de convocatòria i ordre del dia per escrit en els casos d'urgència, en els quals serà suficient la convocatòria oral o per qualsevol altre mitjà, éssent el primer punt de la convocatòria la ratificació de la urgència. Art. 43.- Sessions deliberants i sessions resolutives 1.- Són sessions deliberants les que es convoquen amb l'única finalitat de debatre un o diversos temes, sense que puguin prendre cap resolució de valor jurídic. 2.- Són sessions resolutives les que es convoquen amb la finalitat tant de debatre com de resoldre els punts de l'ordre del dia i els que es declarin urgents. Si no es diu altra cosa a la convocatòria, les sessions seran resolutives, i hi assistiran el secretari i l'interventor i, quan es consideri necessari per informar, els caps de les seccions administratives o tècniques que hagin tramitat els expedients. 3.- També podran assistir a les sessions en qualitat de convidats i tan sol per informar dins de l'àrea de delegació que tinguin atribuïda, els regidors que no en siguin membres. Art. 44.- Règim de funcionament de la Comissió de Govern 1.- El quòrum necessari per a la vàlida constitució de la Comissió de Govern serà el de majoria absoluta; és a dir, la meitat més un dels seus membres. 2.- Si no hi hagués quòrum, es constituiria en segona convocatòria, una hora després de l'assenyalada per a la primera, i seria suficient l'assistència de la tercera part dels seus membres i, en tot cas, un nombre no inferior a tres. 3.- Les sessions de les comissions de govern no són públiques, sens perjudici de la publicitat a que es refereix l'article 33-4 i de la comunicació dels acords adoptats a l'Administració de l'Estat i a la Generalitat de Catalunya. 4.- Reunida la Comissió de Govern amb el quòrum esmentat i amb la presència de l'alcalde i del secretari, es procedirà a debatre els punts de l'ordre del dia. 5.- Els membres de la Comissió de Govern tindran dret a intervenir almenys una vegada en cada punt, durant el temps que determini l'alcalde, i a fer constar el seu vot i les seves raons en l'acta. 6.- Els acords es prendran per majoria simple dels assistents. Art. 45.- Acords d'urgència Qualsevol membre de la Comissió de Govern pot proposar l'adopció d'acords que no constin a l'ordre del dia, per raó d'urgència. L'apreciació de la urgència correspondrà a l'alcalde. Art. 46.- Acta de les sessions De cada sessió resolutiva el secretari n'estendrà acta, amb els requisits i el contingut establerts per als actes del Ple, i serà tramesa tant als membres de la Comissió de Govern, com a la resta de regidors municipals. Una còpia restarà a consulta dels ciutadans a l'Oficina d'Informació Ciutadana. SECCIÓ QUARTA.- ELS TINENTS D'ALCALDE I ELS REGIDORS DELEGATS Art. 47.- Concepte i atribucions generals 1.- Els tinents d'alcalde són òrgans unipersonals d'inexcusable existència en l'Ajuntament. 2.- És funció dels tinents d'alcalde substituir l'alcalde per ordre de nomenament, en cas de vacant, absència, o malaltia, assumir la totalitat de les seves atribucions i prerrogatives, i ser, alhora, responsables dels actes de govern dictats durant la substitució. 3.- Igualment li correspondrà exercir transitòriament la presidència de la Corporació o la seva representació, quan hi hagi alguna causa que impedeixi la presència personal de l'alcalde, a l'hora, a sessions o actes concrets. 4.- El que es disposa anteriorment serà sense perjudici de les atribucions genèriques o específiques que els pugui delegar l'alcalde. 5.- És funció dels regidors delegats gestionar i proposar les decisions corresponents a l'àmbit de la delegació. Els regidors delegats podran rebre la totalitat de potestats que corresponen a l'alcalde en una matèria determinada, en base al contingut de la delegació rebuda. Art. 48.- Nomenament i cessament dels tinents d'alcalde 1.- L'alcalde nomenarà entre els membres de la Comissió de Govern, els tinents d'alcalde que cregui convenients, sense superar el nombre d'integrants de la Comissió de Govern, i determinarà l'ordre a l'efecte de la prelació en la seva substitució. El nomenament de tinents d'alcalde haurà d'ésser comunicat al Ple de la Corporació en la primera sessió ordinària, perquè se'n tingui coneixement. 2.- El nomenament d'un regidor com a tinent d'alcalde requerirà, per ésser eficaç, que ell l'accepti. El nomenament es considerarà acceptat tàcitament si en el termini de tres dies hàbils comptats des de la notificació del nomenament, el regidor no presenta davant de l'Alcaldia la seva renúncia expressa. 3.- Es perd la condició de tinent d'alcalde per renúncia expressa, per cessament disposat per l'Alcaldia o per pèrdua de la condició de regidor o de membre de la Comissió de Govern. Els dos primers motius de cessament hauran de formular-se per escrit. Art. 49.- Atribució i revocació de les competències delegades Es perd la condició de regidor delegat i, conseqüentment, l'eficàcia de la delegació, pels següents motius: per renúncia expressa, per revocament disposat per l'Alcalde, o per pèrdua de la condició de regidor o de membre de la Comissió de Govern, en els casos de les delegacions genèriques. Les dues primeres causes de cessament de la delegació hauran de formular-se per escrit. Art. 50.- La responsabilitat dels Regidors delegats 1.- Els regidors delegats respondran políticament per ells, i solidariament amb l'alcalde, de l'exercici de les facultats delegades, davant del Ple de la Corporació. 2.- Els regidors delegats hauran de comparèixer i donar compte de la seva gestió quan els ho requereixi el Ple de la Corporació o la Comissió Informativa corresponent. Art. 51.- Àmbit d'aplicació de l'exercici de les delegacions Les prescripcions contingudes en aquesta secció seran aplicables a l'exercici de les competències delegades pels òrgans de govern municipal, sempre que en l'acord o la resolució de delegació no s'esmentin condicions específiques. Art. 52.- Les delegacions del Ple de la Corporació 1.- Les delegacions d'atribucions del Ple es prendran per acord adoptat per majoria absoluta, de conformitat amb l'article 55 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril. Així mateix, el Ple podrà fer delegacions en matèria de gestió financera, i prendre acords sobre despeses i contractació, en les bases d'execució del pressupost. 2.- El Ple podrà delegar en la Comissió de Govern la facultat d'adoptar acords sobre matèries que siguin atribució d'aquell i no expressament prohibides de delegació per Llei, quan calgui per raons d'urgència o de preclusivitat de terminis. 3.- En aquest cas, l'acord corresponent, amb la justificació de les raons que el van motivar i l'expedient, haurà de ser sotmès a la ratificació del Ple. CAPÍTOL TERCER.- ELS ÒRGANS COMPLEMENTARIS SECCIÓ PRIMERA.- LES COMISSIONS INFORMATIVES Art. 53.- Número i denominació 1.- Es constituiran comissions informatives de caràcter estable integrades per membres de la Corporació. El nombre d'integrants, la denominació i l'àmbit material d'aquestes comissions l'haurà de decidir el Ple, i haurà de procurar que coincideixin amb les àrees de gestió en què s'estructura l'acció municipal i la gestió administrativa. 2.- La determinació de les comissions informatives haurà de produir-se, a proposta de l'Alcaldia, dins dels 30 dies següents a la constitució de la Corporació Municipal després de la renovació electoral. Hauran de constituir-se i començar a funcionar amb anterioritat a la celebració de la primera sessió plenària que es convoqui. 3.- Les comissions informatives es constitueixen per a tot el mandat corporatiu, si bé el Ple, a proposta de l'Alcaldia, podrà acordar modificar-les, suprimier-les i crear-ne de noves, o l'alterar-ne el contingut. 4.- També per acord plenari podran constituir-se comissions informatives especials per a un assumpte concret o per emetre un dictamen determinat. Aquestes comissions tindran caràcter temporal i es dissoldran tan punt hagin complert la finalitat per a la qual van ser creades. 5.- Podran sol.licitar la constitució de comissions especials per a l'estudi i debat de qualsevol tema municipal, un número de regidors que siguin, com a mínim, la quarta part dels que integren la Corporació, corresponent al Ple la decisió de la constitució per majoria simple. Art. 54.- Funcions de les comissions informatives 1.- És funció de les comissions informatives, l'informe, l'estudi o la consulta de tots els assumptes referents a les matèries incloses en l'àmbit de coneixement de cada comissió que hagin de ser sotmesos al Ple de la Corporació o a la Comissió de Govern, quan aquesta darrera actuï amb competències delegades del Ple. 2.- El Ple no podrà tractar ni adoptar cap acord si abans no ha estat dictaminat per la Comissió Informativa corresponent, excepte que per majoria simple se'n voti prèviament la urgència, si el tema figura inclòs a l'ordre del dia de la sessió. Si no estigués inclòs s'estarà al que disposa l'article 26 d'aquest Reglament. 3.- Seran excloses del preceptiu dictamen de Comissió Informativa aquelles propostes de l'Alcaldia sobre matèries que no estiguin assignades específicament a cap comissió i que siguin sotmeses al Ple de la Corporació. Llevat que aquestes propostes siguin urgents, l'alcalde haurà informat previament a la Junta de Portaveus. 4.- Quan un tema concret incideixi en l'àmbit de coneixement de dues o més comissions informatives, podran constituir-se de forma conjunta per emetre el dictamen, per convocatòria de l'alcalde o dels presidents d'aquelles. 5.- Igualment les Comissions Informatives podran tractar i emetre informe en assumptes que de forma puntual sotmeti al seu coneixement l'alcalde o la Comissió de Govern. Art. 55.- Composició de les comissions informatives 1.- La composició de les comissions informatives serà determinada per acord ordinari del Ple, atenent els següents criteris:
2.- La variació dels components de les comissions informatives es portarà a terme seguint el mateix procediment establert per determinar-los. Art. 56.- Presidència de les Comissions Informatives 1.- La Presidència de les comissions informatives correspon a l'alcalde, que podrà delegar-la, de forma general, en un altre regidor membre de la Comissió de Govern. 2.- L'alcalde nomenarà, mitjançant el corresponent decret, el president delegat de cada Comissió Informativa. 3.- Els presidents de les comissions informatives tindran totes les atribucions pròpies de la presidència dels òrgans col.legiats i, en especial, convocar les sessions i formular els ordres del dia, dirigir els debats, suspendre les sessions per raons d'ordre, i executar-ne els acords. Art. 57.- Normes de funcionament de les comissions informatives 1.- Les normes de funcionament de les comissions informatives seran les establertes en aquest Reglament sens perjudici que la pròpia comissió n'estableixi de complementàries. Supletòriament s'aplicaran les que regulen el funcionament d'òrgans col.legiats de Govern. 2.- En qualsevol cas, la iniciativa per convocar les sessions de les comissions informatives correspon al seu president; i ho farà a iniciativa pròpia, o a petició d'un mínim d'una quarta part dels seus membres. 3.- Les comissions informatives podran emetre dictamen o recomanacions sobre els diferents assumptes que els siguin sotmesos. En cap cas, però, podran prendre resolucions executives. Tots els membres de la Comissió tenen el dret de proposta. En cas d'empat decidirà el vot del president. 4.- En el cas de les comissions informatives conjuntes, el resultat de les votacions es computarà per la suma dels vots emesos pels regidors a cada una de les comissions a que pertanyin. 5.- Les comissions informatives podran nomenar grups de treball de durada limitada per a la preparació i documentació dels assumptes de la seva competència. 6.- Les comissions informatives celebren les seves sessions ordinàries amb la periodicitat, els dies i a les hores que acordin les mateixes en el moment de la seva constitució. També podran celebrar sessions extraordinàries quan les convoqui l'alcalde o el president delegat o ho sol.liciti una quarta part, com a mínim dels membres que la integren. 7.- Les sessions de les comissions informatives se celebraran a la seu de l'Ajuntament, excepte quan es decideixi celebrar-les en un altre local de titularitat municipal, fet que es farà constar a l'acta. 8.- Per a la vàlida constitució d'una comissió informativa es requereix, en primera convocatòria, l'assistència d'un terç, almenys, dels membres que la integren, titulars o suplents. El quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió. 9.- Si no hi ha quòrum, es podrà celebrar la sessió una hora més tard, sigui quin sigui el nombre d'assistents, mentre hi siguin presents el president, el secretari i un membre com a mínim. 10.- Les convocatòries de sessions de les comissions informatives s'efectuaran amb una antelació mínima de dos dies hàbils a la data de la celebració, i aniran acompanyades de l'ordre del dia. 11.- Els informes i els dictàmens de les comissions informatives podran limitar-se a mostrar conformitat amb la proposta que li sigui sotmesa a consideració, a modificar-la, a esmenar-la, o a formular una altra alternativa. 12.- Els membres de la comissió que dissenteixin de l'informe o dictamen que s'hagi emès podran demanar que consti el seu vot en contra o formular un vot particular per ser defensat en el Ple. 13.- Els informes i dictàmens de les comissions informatives s'aprovaran per majoria simple dels presents, però el resultat no serà vinculant, ni limitarà l'accés de les propostes per ser debatudes en el Ple. 14.- Les comissions informatives designaran un secretari entre els treballadors de l'Ajuntament, encarregat de preparar els assumptes i de redactar les actes de les reunions, sense perjudici que hi assisteixi el secretari de la Corporació al qual li correspondrà, en tot cas, l'expedició de les certificacions. 15.- Els dictàmens, els informes i les observacions de les comissions informatives, s'incorporaran a l'expedient administratiu del corresponent assumpte. Art. 58.- Publicitat de les sessions de les comissions informatives 1.- A les sessions de les comissions informatives tan sols podran assistir-hi els seus membres. També poden assistir-hi, amb veu i sense vot, d'altres regidors i els tècnics municipals que pertoqui segons els temes a tractar. 2.- De cada sessió se n'estendrà acta a la qual s'hi adjuntaran els informes i els dictàmens, així com els vots particulars que s'hagin emès. 3.- Els esborranys de les actes de les comissions informatives, seran sotmesos a aprovació en la sessió següent de la comissió, figurant com a primer punt de l'ordre del dia de la convocatòria. SECCIÓ SEGONA.- LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES Art. 59.- Constitució, composició i funcions 1.- La Comissió Especial de Comptes serà d'existència obligatòria i es constituirà per acord del Ple de la Corporació, en la sessió o sessions dedicades a l'organització municipal, un cop produïda la renovació corporativa. Igualment per acord plenari podrà decidir-se que actuïn com a integrants de la Comissió Especial de Comptes i en sessions específiques per a aquestes funcions, els membres que integren la Comissió Informativa estable que conegui els temes referits a economia i hisenda. 2.- La Comissió Especial de Comptes està integrada per membres
de tots els grups polítics integrants de la Corporació. 3.- Correspon a la Comissió Especial de Comptes l'examen, estudi i informe del Compte General amb l'abast i contingut expressats en els articles 189 i 190 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals. Art. 60.- Funcionament 1 - L'alcalde o el president delegat de la Comissió Especial de Comptes, haurà de sotmetre el Compte General abans de l'u de juny de cada any a la Comissió Especial de Comptes per examinar-les juntament amb els justificants i antecedents, i emetre'n informe. 2.- La documentació haurà d'estar a disposició dels membres de la Comissió perquè la puguin analitzar, amb quinze dies d'antelació, com a mínim, abans de la primera reunió. 3.- El president de la Comissió convocarà les sessions que cregui convenients per tal que els membres de la Comissió obtinguin la informació necessària; per fer possible la compareixença tant dels membres corporatius com del personal tècnic municipal relacionat amb els comptes que s'analitzin, i per possibilitar un debat suficient en relació als comptes. El president, per mitjà de l'Alcaldia podrà requerir de les dependències i serveis municipals, la documentació complementària que estimi necessària. 4.- Aquestes sessions preparatòries també s'han de convocar quan ho sol.liciti una quarta part, almenys, dels membres que integren la Comissió. 5.- Un cop el president estimi que els comptes estan suficientment debatuts en les sessions preparatòries, convocarà la sessió per a l'emissió de l'informe, el text inicial del qual presentarà el president i al que els diferents membres de la Comissió podran presentar esmenes, que seran votades a la comissió. 6.- Els comptes i el dictamen de la Comissió Especial de Comptes seran exposats al públic durant el termini de 20 dies, transcorregut el qual i vuit dies més, la Comissió informarà les eventuals reclamacions o observacions, esmenarà, si escau, el seu informe, i elevarà les actuacions al Ple per a la seva resolució, abans de l'u d'octubre. Art. 61.- Potestats de la Comissió Especial de Comptes 1.- La Comissió Especial de Comptes podrà adoptar les següents decisions:
2.- Les competències de la Comissió Especial de Comptes, s'entenen sense perjudici de les que corresponen al Tribunal de Comptes i a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb la seva legislació específica. Art. 62.- Règim de funcionament subsidiari Pel que fa al que no hagi estat previst expressament en aquesta secció, es regirà amb el que es disposa en la secció primera d'aquest capítol en relació amb les comissions informatives. SECCIÓ TERCERA.- ELS GRUPS MUNICIPALS Art. 63.- Concepte i composició del grup municipal 1.- Els grups municipals són entitats que agrupen els regidors d'una mateixa tendència política a l'efecte de cohesionar la seva actuació municipal. 2.- Inicialment, formen part d'un grup municipal els regidors electes per una mateixa llista electoral, sens perjudici del dret dels regidors a donar-se de baixa del respectiu grup, passant a un altre. En cap cas un regidor podrà formar part de dos grups alhora. 3.- En tot cas, les baixes que es puguin produir en un grup municipal no seran efectives fins que no hagin estat comunicades al respectiu portaveu i a l'Alcaldia, que en donarà compte al Ple municipal. 4.- Els regidors que no quedin integrats en un grup quedaran automàticament incorporats al grup mixt. La participació d'aquest grup en les activitats de l'Ajuntament, és anàloga a la dels altres grups. Art. 64.- Denominació, normes de funcionament i càrrecs dels grups municipals 1.- Cada grup municipal haurà de decidir la seva denominació, nomenar el seu portaveu, el qual actuarà de president del grup, i si es possible, el secretari o altres càrrecs. Així mateix podrà aprovar unes normes de funcionament intern. Tots els anteriors acords s'hauran de prendre per majoria simple dels integrants del grup. 2.- La denominació dels grups no podrà diferir substancialment de la denominació de la llista electoral corresponent. Els casos de conflicte en la denominació dels grups municipals seran resolts pel Ple de la Corporació aplicant, en últim extrem, la mateixa denominació de la llista electoral. 3.- Cap acord dels esmentats en aquest article tindrà efecte fins que s'hagi comunicat a l'alcalde perquè en prengui raó i l'inclogui al registre esmentat a l'article següent, i fins que s'hagi comunicat al Ple. 4.- Abans del primer Ple ordinari després de la constitució de l'Ajuntament, cada grup haurà de presentar a l'Alcaldia una declaració signada on s'ha d'expressar la relació de membres que l'integren. 5.- Igualment, els regidors afectats o el portaveu del grup comunicaran a l'Alcaldia qualsevol alteració que es produeixi en la seva composició. 6.- Les funcions i atribucions dels grups municipals s'entenen, en tot cas, sense perjudici de les que aquest Reglament i la legislació de règim local atribueixen als òrgans municipals i als membres de la Corporació. Art. 65.- El registre dels grups municipals 1.- L'Alcalde portarà un registre de grups municipals en el qual hi constarà la denominació de cada grup, la relació dels seus membres amb expressió de llurs càrrecs i representacions dintre del grup, les normes o les seves regles de funcionament i la modalitat de tramesa de convocatòria i despatx oficial que triï cada regidor. Pel que fa a aquest darrer punt, els regidors podran triar entre la tramesa domiciliària o a través de la bústia que, a aquest efecte, s'habilitarà a l'Ajuntament per a cada regidor. 2.- Les dades que consten al registre no són públiques, i hi poden accedir exclusivament els membres de la Corporació. Art. 66.- Dotacions materials dels grups municipals En la mesura de les seves possibilitats l'Ajuntament posarà a disposició dels grups municipals els mitjans materials necessaris per al desenvolupament de les seves funcions. SECCIÓ QUARTA.- PORTAVEUS DELS GRUPS MUNICIPALS I LA JUNTA DE PORTAVEUS Art. 67.- Els portaveus dels grups municipals 1.- És funció dels portaveus dels grups municipals representar el seu grup als actes oficials, en les qüestions d'ordre i de funcionament del Ple municipal, així com expressar la posició oficial del grup en els assumptes sotmesos al Ple, sens perjudici que delegui la paraula lliurement en altres membres del grup, o que delegui les seves funcions en cas d'absència. 2.- El nomenament i el cessament del portaveu serà decidit pel propi grup municipal, per majoria simple. 3.- Se sobreentén que els escrits de tot ordre presentats pel portaveu d'un grup municipal, els subscriuen tots els membres que l'integren. 4.- Els portaveus rebran comunicació immediata de tots els actes oficials que convoqui l'ajuntament o aquells en els quals es convidi a la Corporació. Art. 68.- Composició i atribucions de la Junta de Portaveus 1.- La Junta de Portaveus és l'òrgan municipal constituït, sota la presidència de l'alcalde, per tots els portaveus dels grups municipals. 2.- És funció de la Junta de Portaveus assessorar l'alcalde en les qüestions d'ordre del Ple municipal i, en especial emetre la seva opinió quant a la celebració de sessions plenàries fora de la Casa de la Vila, presentar mocions al Ple, tractar i rebre informació sobre el desenvolupament dels projectes i propostes d'interès general per a la ciutat i sobre la programació general de l'actuació municipal. 3.- A les reunions de la Junta de Portaveus assistirà el secretari de la Corporació quan se'l requereixi per l'alcalde a petició d'algun dels seus membres, exclusivament als efectes de donar fe dels acords, informes o recomanacions. Art. 69.- Règim de funcionament 1.- La Junta de Portaveus pot emetre acords, informes o recomanacions que s'adoptaran per majoria simple. Els vots discordants i, si s'escau, les raons que els provoquen es faran constar en el mateix text de l'acord, informe o recomanació. 2.- La Junta de Portaveus es considerarà constituïda amb la presència dels portaveus que representin les tres quartes parts del nombre total de regidors municipals i la de l'alcalde. 3.- Abans de la celebració del Ple, l'alcalde informarà a la Junta de Portaveus de totes aquelles qüestions sobrevingudes amb posterioritat a la convocatòria de la sessió. CAPÍTOL QUART.- ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Art. 70.- Constitució 1.- Amb la finalitat de fer efectiva i canalitzar la participació dels ciutadans i de les associacions ciutadanes en els assumptes municipals, el Ple de la Corporació podrà crear consells sectorials de participació quan es refereixin a una matèria concreta. 2.- La composició, l'organització i els assumptes a tractar seran establerts en l'acord de la seva creació. Així mateix, es podran aprovar reglaments específics que regulin aquests aspectes i el seu funcionament. Art. 71.- Funcions 1.- Corresponen als òrgans de participació ciutadana les funcions que en cada cas els atribueixen l'acord de creació i els seus respectius reglaments.
TÍTOL SEGON.- L'ESTATUT DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ CAPÍTOL PRIMER.- DRETS I DEURES DELS REGIDORS Art. 72.- Drets dels Regidors municipals Són drets dels regidors municipals els que expressament es reconeixen a la legislació de règim local i, especialment, els següents: 1.- Participar, amb veu i vot, a les sessions plenàries de l'Ajuntament i, d'acord amb el que s'estableix en aquest Reglament, a les comissions informatives, a la Comissió Especial de Comptes i en altres òrgans de representació de l'Ajuntament quan així es determini. 2.- Rebre, amb càrrec al pressupost de l'Ajuntament, les retribucions o indemnitzacions que acordi el Ple de la Corporació segons els criteris generals establerts en la legislació de règim local, i de la consignació en els pressupostos municipals. 3.- Obtenir de l'alcalde i d'altres òrgans de govern de l'Ajuntament tota la informació relativa als afers municipals que sigui necessària per a l'exercici de les seves funcions, en els termes que s'esmenten en aquest Reglament. 4.- Rebre els honors, les distincions i el tractament propis de la seva representació. 5.- Disposar dels mitjans materials necessaris per portar a terme la seva tasca, en els termes que es determinen en aquest Reglament. 6.- Impugnar els acords i les disposicions municipals en els termes establerts en la legislació general. 7.- Rebre els ciutadans que ho desitgin, així com convocar-los a l'edifici o a les dependències municipals que els siguin assignades, sempre que sigui per tractar qüestions pròpies del seu càrrec o de la seva representació, i sense perjudici de les normes d'utilització dels locals municipals. Art. 73.- Deures dels regidors municipals 1.- Són deures dels regidors municipals aquells que es determinen a les lleis o a altres disposicions aplicables i, en especial, els següents:
2.- L'alcalde podrà sancionar en els termes establerts en l'article 153 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la manca d'assistència injustificada a les sessions. En qualsevol cas, contra la resolució que imposi la sanció i que haurà de ser motivada, es podran interposar pels afectats els recursos propis dels actes administratius, i l'import serà deduït de l'assignació que el regidor tingui assignada. CAPÍTOL SEGON.- DEDICACIÓ I DRETS ECONÒMICS DELS REGIDORS MUNICIPALS Art. 74.- Regidors amb dret a retribució 1.- D'acord amb el que s'estableix en l'article 151 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, tindran dret a rebre retribució de l'Ajuntament i a ésser donats d'alta a la Seguretat Social, l'alcalde i els regidors que desenvolupin les seves responsabilitats municipals en règim de dedicació exclusiva. 2.- El que s'estableix a l'apartat precedent, no condicionarà el dret dels regidors o de l'alcalde a rebre les indemnitzacions, assistències o despeses de representació que els puguin correspondre. Art. 75.- Atribucions per a la determinació de les retribucions 1.- El Ple de la Corporació, a proposta de l'alcalde, determinarà el nombre de membres de la Corporació que podran exercir les seves responsabilitats en règim de dedicació exclusiva, el volum total dels fons dedicats a assignacions als regidors, i les retribucions o indemnitzacions individuals que corresponguin en relació amb la responsabilitat de cadascun d'ells. 2.- Serà atribució de l'alcalde, dintre de la seva competència de direcció de govern de l'Ajuntament, la designació dels regidors amb dret a rebre retribució en règim de dedicació exclusiva i a ésser donats d'alta a la Seguretat Social. 3.- El nomenament de qualsevol regidor per a un càrrec de dedicació exclusiva haurà de ser acceptat personalment, i serà comunicat a la següent sessió ordinària que celebri el Ple de la Corporació. Art. 76.- Concepte de dedicacions exclusives dels regidors El reconeixement de la dedicació exclusiva a l'alcalde i als regidors suposarà la seva dedicació plena al servei municipal que li sigui encomanat, i la incompatibilitat expressa amb qualsevol altre tipus de dedicació o treball lucratiu, o tasca que suposi minva de les seves obligacions amb l'Ajuntament. Tan sols s'admetrà l'excepció de dedicacions marginals a afers relacionats amb el patrimoni personal o familiar, o l'exercici de funcions públiques de caràcter electiu que permetin la compatibilitat. Art. 77.- Indemnitzacions 1.- Els membres de la Corporació que no exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva però que tinguin responsabilitats de gestió qualificades, podran rebre indemnitzacions, tant per dany emergent com per lucre cessant, en els termes que determini el Ple de la Corporació, el qual podrà fixar els nivells de dedicació que consideri necessaris. 2.- Tots els membres de la Corporació tindran dret a rebre indemnitzacions per despeses ocasionades en l'exercici del càrrec, i a percebre assistències, segons la normativa general i el que estableixi el Ple de la Corporació, bé per acord específic o bé a les bases d'execució del pressupost. Art. 78.- Assistències Els membres de la Corporació podran rebre, en els termes de l'article 77-2 d'aquest Reglament, les quantitats que es determinin en concepte d'assistències. Aquest concepte retribuirà de manera efectiva i amb la mateixa quantitat l'assistència dels regidors a cadascuna de les sessions dels òrgans municipals. Art. 79.- Quantia total i pagament d'aquests conceptes 1.- Les consignacions pressupostàries corresponents als conceptes esmentats en aquest capítol no superaran els màxims que es determinin amb caràcter general a la legislació. 2.- Les quantitats fixades per a les retribucions, assistències i indemnitzacions es consideraran brutes, i s'hi descomptaran les deduccions aplicables. 3.- Les quantitats acreditades es pagaran en termes generals una vegada al mes, sens perjudici que l'Ajuntament avanci quantitats a justificar, en el cas de les indemnitzacions o altres despeses. CAPÍTOL TERCER.- INCOMPATIBILITATS I REGISTRE D'INTERESSOS Art. 80.- Incompatibilitats 1.- Les incompatibilitats dels regidors municipals seran les que es determinin a la legislació de règim local, a la legislació electoral, o en l'especial aplicable. 2.- El Ple vetllarà especialment pel compliment de les incompatibilitats dels regidors municipals. Correspondrà al Ple declarar la incompatibilitat dels seus membres per tal que l'interessat renunciï a la seva condició de regidor o abandoni la situació que origina la incompatibilitat, i declarar, si es manté aquesta situació, la vacant corresponent. Art. 81.- L'obligació de declarar els interessos 1.- Tots els regidors, abans de la presa de possessió del càrrec, tindran el deure de declarar en el registre municipal d'interessos tota activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics, i també els seus béns patrimonials. 2.- La declaració d'interessos s'emetrà també cada vegada que es produeixi una variació rellevant de les responsabilitats municipals dels regidors, o dels béns o activitats declarades. Tanmateix, caldrà fer declaració d'interessos abans del cessament dels regidors, per finalització del mandat o per qualsevol altra circumstància. 3.- La declaració d'interessos serà requisit previ perquè els òrgans de govern acceptin l'alta, la baixa o la variació de responsabilitats dels regidors. 4.- El termini màxim per fer les declaracions motivades per la variació de les dades del registre és d'un mes a partir del moment en què es produeixin. 5.- Tanmateix, estaran obligats a formularar declaració d'interessos el personal de confiança. Art. 82.- Interessos a declarar 1.- La declaració d'interessos es farà d'acord amb els models que aprovi el Ple de la Corporació, i contindrà els següents extrems referits a cadascun dels regidors:
2.- Cada apartat contindrà l'especificació suficient perquè pugui identificar-se el bé o l'activitat i el seu valor o rendiment. Art. 83.- Aspectes formals del registre d'interessos 1.- El registre d'interessos anirà a cura del secretari de la Corporació, i es portarà en llibre foliat i enquadernat, sens perjudici de la seva possible mecanització, cas en el qual s'utilitzarà el paper autoritzat per la Generalitat de Catalunya. 2.- El llibre del registre d'interessos s'encetarà amb una providència del secretari amb el vist-i-plau de l'alcalde. Cadascuna de les declaracions serà signada per l'interessat i serà testificada pel secretari en la seva qualitat de fedatari municipal. Art. 84.- Publicitat del registre d'interessos 1.- Les declaracions d'interessos seran custodiades pel secretari de la Corporació psense que ningú les pugui retirar i la consulta referida a les activitats de caràcter públic, serà pública. 2.- No obstant això les declaracions podran ser consultades pels membres de la Corporació. CAPÍTOL QUART.- INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS REGIDORS AL GOVERN MUNICIPAL SECCIÓ PRIMERA.- DRET DELS REGIDORS A LA INFORMACIÓ Art. 85.- Dret general a la informació 1.- Tots els regidors municipals tenen dret a rebre la informació necessària per a l'exercici del seu càrrec, i a accedir als expedients administratius, als antecedents o a altra documentació municipal. 2.- Corresponentment, és obligació dels òrgans de Govern municipal, respondre d'aquest deure davant del Ple municipal. Art. 86.- Documentació d'accés directe Els serveis administratius municipals o els funcionaris corresponents estan obligats a facilitar l'accés directe a la documentació, sense prèvia autorització, en els següents casos:
Art. 87.- Procediment per sol.licitar l'accés a la documentació i a la informació 1.- L'accés a la documentació no esmentada a l'article anterior haurà de demanar-se al cap de l'àrea o departament administratiu corresponent que li facilitarà, comunicant-ho a la Secretaria General i a l'Alcaldia. 2.- La consulta de la documentació podrà efectuar-se en el departament administratiu en què es trobi, o a la Secretaria General. 3.- Quan el volum o la complexitat de la documentació a consultar ho requereixi, es podrà autoritzar que la consulta es practiqui en una dependència municipal diferent a les anteriors i expressarà, si cal que hi assisteixi algun funcionari municipal per tal de completar la informació. Des de la Secretaria General es garantirà la localització i devolució de l'expedient, per a la qual cosa es remetrà a aquest departament l'expedient de consulta degudament ordenat abans de facilitar-lo al regidor. 4.- El tràmit d'autorització no comprèn la consulta d'expedients que tinguin relació directa amb algun tema que s'inclogui per adopció d'acord, en l'ordre del dia de les sessions plenàries. 5.- La informació sobre temes concrets s'hauran d'interessar de l'Alcaldia expressant l'àmbit de la informació, que disposarà el departament administratiu o càrrec que ha de facilitar-la. 6.- Qualsevol regidor podrà formular preguntes per escrit als regidors delegats en matèria de l'àrea de la seva gestió, les quals hauran de ser constestades, també per escrit, en el termini ordinari de 15 dies. De tots els escrits presentats se'n donarà compte a l'Alcaldia. Art. 88.- Casos de denegació de l'accés a la documentació i a la informació 1.- L'alcalde podrà denegar l'accés a la documentació i a la informació en els següents supòsits:
2.- Per a denegar l'accés a la documentació i a la informació caldrà que previament l'alcalde hagi declarat la documentació matèria reservada, d'acord amb allò que preveu l'article 89-3 d'aquest Reglament. 3.- Malgrat això, també en els casos esmentats l'alcalde podrà facilitar la informació sol.licitada per un regidor, a condició que aquest es comprometi formalment a mantenir-ne la confidencialitat. Art. 89.- Autorització i consulta de la informació sol.licitada 1.- Les peticions d'informació o d'accés a la documentació hauran d'ésser facilitades en el termini màxim de tres dies. Si la informació es sol.licités per a la seva resposta per escrit, el termini serà de deu dies. 2.- Els lliuraments de còpies, es limitaran als casos esmentats a l'apartat que tracta de l'accés lliure dels regidors a la informació, o als casos expressament autoritzats per l'alcalde. 3.- La documentació i la informació que es trobi inclosa en algun dels supòsits de l'article 88.1 i declarats reservats estarà custodiada pel secretari de la Corporació. El cessament en la condició de reservada requerirà també decret de l'Alcaldia motivat. SECCIÓ SEGONA.- PARTICIPACIÓ DELS REGIDORS MUNICIPALS Art. 90.- Dret a la participació Tots els regidors tindran dret a participar en els òrgans de l'Ajuntament en els termes esmentats en el títol I d'aquest reglament, especialment pel que fa a la participació en el Ple de la Corporació i en les comissions informatives. Art. 91.- Contingut del dret a la participació La participació en un òrgan municipal inclourà l'assistència a les sessions, el dret a intervenir-hi, i el dret a manifestar-se i deixar constància de la seva opinió en relació amb les qüestions que es debatin i a conformar la voluntat de l'òrgan col.legiat mitjançant l'emissió del vot.
TÍTOL TERCER.- DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA CAPÍTOL PRIMER.- EL DRET A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA Art. 92.- Drets dels ciutadans A més dels drets reconeguts als veïns per l'article 41 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i dels reconeguts per l'article 35 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es reconeixen en l'àmbit d'aquest Reglament, els següents drets ciutadans:
Art. 93.- Garantia dels drets dels ciutadans L'efectivitat dels drets reconeguts en el present Reglament podrà ser exigida pels ciutadans mitjançant els recursos administratius o jurisdiccionals que corresponguin, sens perjudici de la utilització dels canals de participació política. CAPÍTOL SEGON.- LA INFORMACIÓ ALS CIUTADANS SECCIÓ PRIMERA.- LA INFORMACIÓ MUNICIPAL Art. 94.- L'obligació municipal d'informar L'Ajuntament facilitarà, en temes generals, una informació àmplia, puntual i objectiva sobre els afers i les activitats municipals a través dels següents mitjans:
Art. 95.- Objectivitat en la informació municipal 1.- Els òrgans de Govern municipal que promoguin o siguin els responsables de publicacions periòdiques d'informació municipal, vetllaran perquè quedin suficientment reflectits els punts de vista expressats per l'oposició sobre els temes objecte de la informació, sempre que siguin de rellevància o interès públic. SECCIÓ SEGONA.- ACCÉS ALS ARXIUS I REGISTRES Art. 96.- Dret de consulta de la documentació 1.- Els ciutadans tenen dret a consultar els registres i els documents que, formant part d'un expedient, es trobin als arxius i a les dependències administratives, sigui quina sigui la seva manera d'expressió, gràfica, sonora o en imatges, o el tipus de suport material en què figurin, sempre que aquests expedients corresponguin a procediments acabats en la data de la sol.licitud. 2.- Si la documentació formés part d'un expedient en tramitació, el dret de consulta i de presentació d'escrits referents al seu contingut s'exercirà d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de bases del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 3.- La consulta es pot estendre també a la documentació que, sense formar part de l'expedient específic, tingui la condició de pública o històrica. Art. 97.- Limitacions a la consulta 1.- L'accés als documents que continguin dades referents a la intimitat de les persones estarà reservat a les persones afectades. 2.- L'accés als documents de caràcter nominatiu que no incloguin dades referents a la intimitat de les persones, correspondrà als seus titulars i llevat que els documents integrin un expedient sancionador o disciplinari, als tercers que acreditin un interès legítim i directe. 3.- L'accés a arxius, expedients i documents que tinguin regulació específica o continguin dades de caràcter personal, s'efectuarà amb observànça d'aquella normativa o de la que tingui acordada l'Ajuntament sobre fitxers mecanitzats. 4.- L'exercici del dret d'accés i consulta podrà ser denegat quan prevalguin raons d'interès públic, per interessos de tercers més dignes de protecció, quan així ho disposi la llei o quan es tracti de documentació declarada reservada per decret de l'Acaldia. En aquests casos, l'Alcaldia ha de dictar resolució motivada. Art. 98.- Procediment per a obtenir l'accés a la documentació 1.- La documentació relativa als acords o a les resolucions dels òrgans municipals de Govern, serà sol.licitada directament al secretari de la Corporació. En la resta dels casos la informació que ha de ser concreta i no genèrica per a una matèria o conjunt de matèries, s'ha de sol.licitar a l'alcalde, als tinents d'alcalde o als regidors delegats. Les esmentades autoritats determinaran el personal de la Corporació que ha de facilitar als ciutadans l'accés i la consulta de la documentació al seu càrrec. 2.- El que s'expressa al punt anterior és sense perjudici de l'observànça de les formalitats d'identificació, de l'acreditació de l'interès per part del sol.licitant, del control documental, i del normal funcionament dels serveis. 3.- La documentació existent a efectes de informació o de difusió pública a l'Oficina d'Informació Ciutadana es podrà consultar directament. Art. 99.- Obtenció de còpies i certificacions 1.- Per a l'obtenció de còpies i certificacions referents a actes, acords i registres municipals i documentació d'expedients, cal tenir la condició d'interessat, d'acord amb l'article 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. 2.- Quan es tracti de documentació sotmesa a informació pública l'obtenció de còpies estarà condicionada al volum de la documentació i a la disponibilitat de mitjans de reprografia. 3.- La petició de còpies i certificacions, es farà per escrit i la seva expedició la decretarà l'alcalde o el regidor en qui delegui. 4.- Regiran pels supòsits contemplats en el punt 1 d'aquest article les limitacions que s'enumeren en l'article 97-4 d'aquest Reglament. CAPÍTOL TERCER.- LA PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN ELS ÒRGANS MUNICIPALS SECCIÓ PRIMERA.- CONTINGUT DEL DRET DE PARTICIPACIÓ Art. 100.- Contingut del dret de participació La participació dels ciutadans en el Govern municipal es podrà articular a través de l'exercici dels drets de petició, proposta, intervenció oral o iniciativa ciutadana, en els termes que s'esmenten als articles següents. SECCIÓ SEGONA.- EL DRET DE PETICIÓ Art. 101.- El dret de petició 1.- Tots els ciutadans tenen dret a adreçar-se a qualsevol autoritat o òrgan municipal per fer petició tant d'aclariments com d'actuacions municipals. La petició es cursarà necessàriament per escrit, i serà contestada en el termini màxim d'un mes. 2.- En el cas que la petició faci referència a qüestions de la competència d'altres òrgans o administracions, el seu destinatari l'adreçarà a qui correspongui, i donarà referència d'aquest extrem al peticionari, en el mateix termini expressat al punt anterior. SECCIÓ TERCERA.- EL DRET DE PROPOSTA Art. 102.- El dret de proposta 1.- Tots els ciutadans tenen el dret de formular a les autoritats o als organismes municipals propostes d'actuació relatives a matèries de la competència municipal o d'interès local. El destinatari de la proposta informarà el seu signatari del curs que li pensa donar. 2.- En el cas que la proposta esdevingui objecte de tractament en algun òrgan col.legiat municipal, el secretari trametrà al seu autor, en el termini màxim de quinze dies, còpies de la part corresponent de l'acta de la sessió. Així mateix, el president d'òrgans col.legiats que hagi de tractar la proposta, podrà requerir la presència del seu autor perquè l'expliqui i la defensi. SECCIÓ QUARTA.- EL DRET D'INICIATIVA CIUTADANA Art. 103.- Iniciativa ciutadana La iniciativa ciutadana és aquella forma de participació per la qual els ciutadans sol.liciten a l'Ajuntament que realitzi una determinada activitat de competència i interès públic municipal, per a la qual cosa aporten mitjans econòmics, béns, drets o treball personal. Art. 104.- Sol.licitud i tramitació 1.- Qualsevol persona o grup de persones físiques o jurídiques podrà plantejar una iniciativa. Rebuda la iniciativa a l'Ajuntament, se n'estudiarà la viabilitat tècnica i pressupostària, i se sotmetrà a la consideració de l'òrgan competent. Si aquest estima convenient la iniciativa, l'aprovarà. 2.- La resolució serà discrecional i atendrà principalment l'interès públic que pugui tenir i les aportacions que realitzin els ciutadans. 3.- Totes les iniciatives plantejades seran contestades i justificada la seva resolució en el termini de quinze dies. 4 - L'aprovació d'una iniciativa ciutadana podrà comportar la formalització d'un conveni entre l'Ajuntament i les persones o entitats peticionàries, en el qual es concretaran els compromisos, les obligacions i les responsabilitats que corresponen a cada part, i el contingut precís de l'actuació. CAPÍTOL QUART.- LA PARTICIPACIÓ DE LES ENTITATS CIUTADANES SECCIÓ PRIMERA.- LA PARTICIPACIÓ DE LES ENTITATS CIUTADANES Art. 105.- Les entitats ciutadanes i els seus drets 1.- Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns són considerades entitats de participació ciutadana. 2.- Les associacions tenen dret a:
Art. 106.- Requisits generals i criteris per accedir als ajuts municipals 1.- En tot cas, serà exigència prèvia a la percepció de qualsevol ajut de l'Ajuntament, que l'entitat en qüestió estigui inscrita en el registre d'entitats que es regula en aquest Reglament. 2.- Els criteris de distribució s'establiran en funció de la representativitat de les entitats, el grau d'interès o utilitat ciutadana, la seva capacitat econòmica i els ajuts que reben d'altres instàncies. Art. 107.- Criteris per a l'ús dels mitjans públics 1.- La cessió dels mitjans públics municipals a les entitats, tindrà les limitacions lògiques derivades de les coincidències d'ús amb altres entitats. 2.- Serà requisit previ per accedir a l'ús dels mitjans públics municipals, la inscripció al registre d'entitats, i la sol.licitud per escrit dels mitjans que corresponguin, amb l'antelació que determinin els serveis corresponents. Art. 108.- Dret de les entitats ciutadanes a rebre informació Sens perjudici del dret d'accés a la informació municipal reconegut als ciutadans en general, les entitats degudament inscrites gaudiran, sempre que ho sol.licitin expressament, dels següents drets:
SECCIÓ SEGONA.- EL REGISTRE D'ENTITATS Art. 109.- Virtualitat del registre d'entitats 1.- El registre municipal d'entitats ciutadanes té l'objecte de permetre a l'Ajuntament el coneixement del nombre d'entitats existents a la ciutat, la seva denominació, els seus objectius i la seva representativitat o pes específic, a l'efecte de permetre una correcta política municipal de foment de l'associacionisme ciutadà. 2.- A efectes municipals, els drets reconeguts a les entitats ciutadanes en aquest reglament, només afectaran aquelles entitats que estiguin degudament inscrites en el registre que es regula en aquesta secció. Art. 110.- Entitats que poden ser inscrites en el registre 1.- Seran considerades entitats ciutadanes inscriptibles en el registre, totes aquelles l'objecte de les quals sigui el foment o la millora dels interessos específics dels ciutadans i, especialment, les associacions de veïns, les de pares d'alumnes, les entitats culturals, esportives, recreatives, de joves, les sindicals, empresarials, professionals, religioses, ideològiques o polítiques, i qualsevol altra de similar. 2.- En cap cas s'acceptarà la inscripció de les entitats l'objectiu de les quals sigui anticonstitucional, les que es regeixen per normes antidemocràtiques, les que no tinguin una suficient implantació a la ciutat, o les que emprin mitjans violents per a la consecució dels seus fins. Art. 111.- Conformació del registre d'entitats 1.- El registre d'entitats ciutadanes el portarà l'Alcaldia, en un llibre de fitxes, en cadascuna de les quals s'anotaran les dades que s'esmenten a l'article següent. Així mateix s'hi anotaran les modificacions que es vagin produint al llarg del temps, i els ajuts municipals que es prestin a les esmentades entitats. 2.- Les dades contingudes al registre d'entitats seran públiques. 3.- Tanmateix es pot establir que el registre el porti l'àrea o el departament de participació ciutadana, si existeix específicament, o bé la Secretaria General de l'Ajuntament. Art. 112.- Procediment per a la inscripció en el registre d'entitats 1.- Les inscripcions es faran a sol.licitud de les entitats interessades que, en qualsevol cas, hauran d'aportar les següents dades o documentació:
2.- En els 15 dies següents a la recepció de la sol.licitud d'inscripció, degudament acompanyada de les dades esmentades, l'Alcaldia resoldrà sobre la inscripció i la notificarà a l'entitat i a partir d'aquella data es considerarà d'alta a tots els efectes. Art. 113.- Manteniment de les dades del registre 1.- Les entitats inscrites estan obligades durant el mes de gener de cada any a notificar al registre les modificacions produïdes en les dades registrals, i en especial els nous pressupostos i programes d'activitats. Si no es compleix aquesta obligació, l'Ajuntament podrà donar de baixa del registre l'entitat, prèvia audiència de la mateixa pel termini d'un mes. 2.- També causaran baixa en el registre, les entitats que incorrin en algun dels supòsits de l'article 110-2 d'aquest Reglament i les que incompleixin les seves obligacions derivades de la seva condició d'inscrites. Previament s'harà d'efectuar l'oportú requeriment a l'entitat perque en el termini d'un mes, adopti les rectificacions oportunes. CAPÍTOL CINQUÈ.- LA CONSULTA POPULAR Art. 114.- Contingut de la consulta 1.- L'Ajuntament podrà sotmetre a la consulta dels ciutadans els assumptes de la competència pròpia, municipal i de caràcter local que tinguin especial importància per als interessos d'aquells, excepte els relatius a les finances locals. 2.- La iniciativa de la proposta de consulta correspon:
3.- L'acord de consulta haurà d'adoptar-lo el Ple de la Corporació per majoria absoluta i en precisarà els termes exactes en que ha de formular-se. Art. 115.- Procediment 1.- L'acord municipal de consulta el tramitarà al Govern de la Generalitat perquè l'autoritzi el Govern de l'Estat. 2.- La convocatòria i realització de la consulta s'ajustarà al disposat als articles 145 i 146 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril. CAPÍTOL SISÈ.- EL DEFENSOR DEL CIUTADÀ Capítol modificat pel Ple del 7 d'octubre de 2003 Art. 116.- Definició del Defensor del Ciutadà 1.- 1.- El Defensor del Ciutadà de Girona és una institució que té per missió vetllar pels drets dels ciutadans en relació amb l'actuació de l'Administració municipal i dels organismes administratius que en depenen, així com de les empreses de servei públic amb capital que pertanyi total o parcialment a l'Ajuntament, i dels concessionaris dels serveis públics municipals. Amb aquesta finalitat, estudia les queixes que se li presentin, sense perjudici de les accions que pugui promoure per la seva pròpia iniciativa. a) Renuncia del propi interessat. 6.- Una mateixa persona no podrà exercir aquest càrrec més de dos mandats consecutius. a) El nombre i la mena de les queixes formulades. 2.- D'altra banda, el Defensor del Ciutadà podrà formular en el seu informe els suggeriments que estimi adients. |
|