Colomo es vesteix amb capes de sintetitzadors mentre es despulla d'artificis per parlar-nos dels seus defectes (Currículum) i les seves pors (Cançó de la Por). Al cap i a la fi, un concert de Joan Colomo sol ser això: hits atemporals combinats amb confessions privades, converses de sobretaula amb el seu teclista i amic Guille Caballero, cançons interrompudes... Tot és part de la litúrgia d'un espectacle que enalteix la sinceritat i abraça l'error com a company inseparable de l'encert. Una actitud d'agrair en temps d'èxits de ficció (Espectacular), empaquetats en selfies somrients i sold outs amb el 30% d'aforament.